Etiqueta: cultura
Una vida pròpia, Gerald Brenan
Una vida pròpia, Gerald Brenan És una obvietat que als escriptors, o aquells que pretenem ésser-ho, ens resulta imprescindible, per…
Ara sí que toca!, Francesc-Marc Álvaro
Ara sí que toca!, Francesc-Marc Álvaro Si hi ha hagut una persona que ha marcat i definit la segona meitat…
Las cenizas del hierro, Ramiro Pinilla
Las cenizas del hierro, Ramiro Pinilla No em pot saber més greu confirmar, en enllestir la lectura del tercer, la…
Los cuerpos desnudos, Ramiro Pinilla
Los cuerpos desnudos, Ramiro Pinilla Una vegada enllestida la segona part, no puc evitar la impressió que hauria estat preferible…
La tierra convulsa, Ramiro Pinilla
La tierra convulsa, Ramiro Pinilla De tard en tard, i per pura causalitat, t’arriba un llibre a les mans i…
Pavelló de cancerosos, Aleksandr Soljenitsin
Pavelló de cancerosos, Aleksandr Soljenitsin La setmana passada vaig llegir un d’aquells rars llibres que podrien arribar a aconseguir el…
Ensenyament? El PP ja té la solució!
Des de fa una bona pila d’anys, tots els partits que han format part del Govern i aquells que l’han…
Defensa a ultrança
Sovint resulta més excusar-ho tot que no pas criticar. Si més no, passar-hi de puntetes, sense fer soroll ni deixar-se…
Montserrat Abelló a Terrassa
Ahir per la tarda Terrassa va tenir l’honor de comptar amb la presència de la poetessa Montserrat Abelló. L’Associació de…
La vida a la porta de la nevera, Alice Kuipers
La vida a la porta de la nevera, Alice Kuipers Una novel·la que, amb aparença de simplicitat, amaga rere la…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
