Etiqueta: Xavier Serrahima
La tardor em sobta, Francesc Parcerisas, Quaderns Crema, 2022
La tardor em sobta, Francesc Parcerisas Petites (grans) ombres de llum Comentava, en la meva darrera anàlisi literària, dedicada al…
Els dies sense fi, Jaume Benavente, Edicions Bromera, Alzira, 2022
Els dies sense fi, Jaume Benavente L’endemà de (quasi) tot Hi ha qui considera —i no tal sols considera, sinó…
Guignol’s band I, Louis-Ferdinand Céline, Éditions Gallimard, 1989
Guignol’s band I, Louis-Ferdinand Céline Explosió artística Crec que amb la literatura de Louis-Ferdinand Céline succeeix, si fa no fa,…
Madame de Treymes, Edith Wharton, Viena Edicions, Barcelona, 2022
Madame de Treymes, Edith Wharton En el pot petit… Una de les frases més habituals que podem sentir sovint tots…
Correspondencia escogida (1799-1860), Arthur Schopenhauer, Acantilado, 2022
Correspondencia escogida (1799-1860), Arthur Schopenhauer Una alt(r)a llum En aquest món nostre on el pensament lliure i propi està cada…
L’angle noir de la joie, Denise Desautels, Poésie/Gallimard, Paris, 2022
L’angle noir de la joie, Denise Desautels au poing le mot cœur Quand on a l’intention de faire une critique…
D’où surgit parfois un bras d’horizon (et III), Denise Desautels, Pòésie/Gallimard, Paris, 2022
D’où surgit parfois un bras d’horizon (et III), Denise Desautels Le cri Je finirai — je me forcerai à finir :…
D’où surgit parfois un bras d’horizon (II), Denise Desautels, Pòésie/Gallimard, Paris, 2022
D’où surgit parfois un bras d’horizon (II), Denise Desautels Impressions Le langage qu’utilise — plutôt, que réfléchit, puisqu’il provient de son…
L’angle noir de la joie, Denise Desautels, Poésie/Gallimard, Paris, 2022
L’angle noir de la joie, Denise Desautels au poing le mot cœur Quan et proposes fer una crítica o anàlisi…
D’on sorgeix de vegades un braç d’horitzó (i III), Denise Desautels, LaBreu Edicions, Barcelona, 2022
D’on sorgeix de vegades un braç d’horitzó (i III), Denise Desautels El crit Acabaré —em forçaré a acabar: hi hauria…
![Tal i com posa de manifest el seu preludi, tan pregon com intimidant per als que s'hagin desacostumat de l'exigència literària, 𝐽𝑜𝑠𝑒𝑝 𝑖 𝑒𝑙𝑠 𝑠𝑒𝑢𝑠 𝑔𝑒𝑟𝑚𝑎𝑛𝑠, de 𝗧𝗵𝗼𝗺𝗮𝘀 𝗠𝗮𝗻𝗻 (Editorial Comanegra, traduït per Ramon Monton), és un viatge que ens ha de dur molt lluny i molt al fons de l'ànima humana.
Una més que benvinguda aventura de risc.
"Profund és el pou del passat. No hauríem de qualificar-lo d'insondable?
Això potser és encara més vàlid quan debatem i ens qüestionem de manera exclusiva el passat de l'ésser humà: aquesta criatura enigmàtica que conté la nostra pròpia existència natural i plaent, sobrenatural i miserable [...]".
#JosepIElsSeusGermans #ThomasMann #RamonMonton #EditorialComanegra #josephundseinebrüder](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
