Ludicus lucidus De tard en tard algun mandarí cultural més convençut que convincent fa afirmacions categòriques del[…]

Que a un plegat d’escriptors i escriptores —animals solitaris i entotsolats, reclosos sempre a les nostres esquifides[…]

En homenatge a Albert Manent D’on venim No hi ha dubte que la literatura catalana no hauria[…]

Hi ha autors que, per més que hagin fet una obra vàlida, plenament contemporània, sembla que sempre[…]

Com més avanço en la lectura d’“A la recerca del temps perdut” més m’afermo en la meva[…]

Desvetllant l’ànima dels homes (i les dones) Quan duus un cert temps sense que cap obra de[…]

Ser amigo mío es funesto. Correspondencia (1927-1938), Joseph Roth & Stefan Zweig Ànimes (literàries) despullades Quan li[…]

Amb el cor a la mà Com més temps passa, més em fa la impressió que un[…]

Una cambra (amb vida) pròpia Si ens fessin dir, a cuita-corrents, el títol del llibre emblemàtic del[…]

Solitud, Caterina Albert (Com a homenatge del “Dia de la dona treballadora” —que espero que ja no calgui[…]