Etiqueta: prescipció literària
La foscor visible, William Styron
La foscor visible, William Styron Un dels trets que caracteritza —si més no, pot caracteritzar— els grans, grans, grans, artistes…
Una casa a Florència, W. Somerset Maugham
Una casa a Florència, W. Somerset Maugham Si hi ha alguna maledicció bíblica que no hagi perdut ni perdrà mai…
Correspondance, Baudelaire, Gallimard, 2000
Correspondance, Charles Baudelaire Abans de res, cal que advertim que no formem pas part d’aquells que consideren que per entendre…
La nit de Nadal, Nikolai Gógol, Edicions de l’Albí
La nit de Nadal, Nikolai Gógol La gran —gran, gran, immensa— literatura russa del segle XIX és, segurament un dels…
Dersú Uzalà, Vladímir Arséniev
Dersú Uzalà, Vladímir Arséniev Una de les característiques que millor defineixen la literatura, la gran literatura, és la seva capacitat…
Quatre quartets, T.S. Eliot
Quatre quartets, T.S. Eliot La literatura —com la vida mateixa— sovint és una combinació d’atzar i oportunitat. Existeix per una…
Pel país de l’Ussuri, Vladímir Arséniev
Pel país de l’Ussuri, Vladímir Arséniev La relació entre literatura i cinema ha estat sovint objecte dels estudis i comentaris…
Écrits de guerre 1939-1944, Antoine de Saint-Exupéry
Écrits de guerre 1939-1944, Antoine de Saint-Exupéry Els llibres pòstums —o publicats pòstumament, per dir-ho amb major exactitud, car no…
Cartes a Pere, Josep Pla
Cartes a Pere, Josep Pla D’un temps ençà Josep Pla és, segurament, l’escriptor català més estudiat i analitzat. L’ampla —amplíssima—…
Un amor d’en Swann, Marcel Proust
Un amor d’en Swann, Marcel Proust En aquests de dies que haurien d’ésser de llum però son de penombra perquè…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
