Etiqueta: prescipció literària
Infinit. Història d’un moment, Gabriel Josipovici
Infinit. Història d’un moment, Gabriel Josipovici No crec que sigui cap exageració afirmar que un dels grans descobriments literaris de…
Lletres, Vol. I, Plini el Jove
Per desgràcia, amb una gran part de les obres clàssiques de l’antiguitat s’esdevé el mateix que amb les pel·lícules en…
Pastoràlia, George Saunders
Em plau ben poc emprar una expressió com “autor de culte”, entre d’altres raons, perquè els cultes, siguin de la…
Càndid, Voltaire
Càndid, Voltaire La mania de sostenir que tot va bé quan tot va malament En una època excepcional com la…
Certesa de la llum, Laia Llobera
Certesa de la llum, Laia Llobera Si provéssim de definir un gènere tan mal·leable i evanescent com el de la…
Segona persona del singular, Sayed Kashua
Segona persona del singular, Sayed Kashua Viure en un estat i sentir, un dia rere l’altre, que t’hi tracten com…
La clau de volta, Joaquim Amat-Piniella
La clau de volta, Joaquim Amat-Piniella D. Sam Abrams comentava amb satisfacció no fa pas gaire al Suplement de Cultura…
Càndid, Voltaire
Si no cregués que aquest llibre, poc conegut per la majoria dels lectors, es recomana tot sol, transcriuria les elogioses…
L’exiliada Dietari de l’exili 1939-1940, Artur Bladé i Desumvila
Com més llegeixes Artur Bladé i Desumvila, més i més et fa la sensació que en el món literari de…
Viatge d’un moribund, Joan Sales
Viatge d’un moribund, Joan Sales En la presentació que en féu a l’Ateneu, Sam Abrams afirmà que Viatge d’un moribund, de Joan Sales, Club…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
