Etiqueta: Novel·la
Las cenizas del hierro, Ramiro Pinilla
Las cenizas del hierro, Ramiro Pinilla No em pot saber més greu confirmar, en enllestir la lectura del tercer, la…
Los cuerpos desnudos, Ramiro Pinilla
Los cuerpos desnudos, Ramiro Pinilla Una vegada enllestida la segona part, no puc evitar la impressió que hauria estat preferible…
La tierra convulsa, Ramiro Pinilla
La tierra convulsa, Ramiro Pinilla De tard en tard, i per pura causalitat, t’arriba un llibre a les mans i…
Pavelló de cancerosos, Aleksandr Soljenitsin
Pavelló de cancerosos, Aleksandr Soljenitsin La setmana passada vaig llegir un d’aquells rars llibres que podrien arribar a aconseguir el…
La vida a la porta de la nevera, Alice Kuipers
La vida a la porta de la nevera, Alice Kuipers Una novel·la que, amb aparença de simplicitat, amaga rere la…
L’art de viure, Goliarda Sapienza
L’art de viure, Goliarda Sapienza Per fi uns novel·la esplèndida, majúscula, d’aquelles que es recorden llarg temps després d’haver-les llegides….
Què penses després de fer-ho, Armand Matias Guiu
Què penses després de fer-ho, Armand Matias Guiu No m’acaba d’acompanyar gaire la sort, amb la tria atzarosa que faig…
El misteri de l’amor, Joan Miquel Oliver
El misteri de l’amor, Joan Miquel Oliver Les vacances d’estiu, sobretot si són més o menys llargues, ens presenten una…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
