L’illa dels dòlmens, Antoni Vidal Ferrando Si hagués sabut, si hagués pogut… Segurament, si em demanessin que[…]
La mà del jardiner, Antoni Vidal Ferrando La intemporalitat de la memòria En un apunt de l’any[…]
Les llunes i els calàpets, Antoni Vidal Ferrando La màgia de l’odissea quotidiana De vegades, algun saberut[…]
Sovint, aquells que ben poc saben de novel·la negra, aquells que per un elitisme literari mal entès,[…]
A La decadència d’occident, Oswald Spengler exposava la seva teoria, d’arrel biològica, que tant les cultures com[…]
En un món literari tan sotmès a les modes —quan no a la imitació automàtica— sempre és[…]
El mestre Georges Simenon —al qual se li dedica una exposició a la Biblioteca Jaume Fuster, coincidint[…]
L’any 1967 Milan Kundera —un d’aquells autors que caldria reivindicar— convertí la seva efímera experiència biogràfica al[…]
Més sovint que no convindria, la passió excessiva o la proximitat massa estreta són males conselleres a[…]
Quan una editorial decideix apostar per la novel·la d’un autor novell, i més encara quan no es[…]