Etiqueta: democràcia
Comediants al metro
El precepte més repetit a les escoles de periodisme del món sencer és: <<Si un gos mossega un home, no…
Blanco sobre Blanco
Just el dia després – i només el dia després – de cada elecció els partits polítics es plantegen, durant…
En Saura surt de l’armari
Sovint la gent d’iniciativa ha hagut de sentir l’acusació d’ésser “la marca blanca” del PSc – o sigui, del PsoE….
Lliçó de cosmopolitisme
En menys de dues setmanes començaran els Jocs Olímpics de l’amor, la democràcia i la llibertat. Seguint una d’aquelles normes…
Llengües de comunicació democràtica
De nou, comprovem el vast l’abisme que hi ha entre la definició que ens ofereix el diccionari i l’ús que…
Rosa Díez i el genocidi lingüístic
La senyora Rosa Díez, portaveu de UPyD, sembla haver descobert la sopa d’all. Això sí, l’ha descobert al plat dels…
Indultar en Franki?
Els terrassencs hem tingut el privilegi de rebre la visita de la consellera de Justícia, Montserrat Tura. Més encara, ens…
Crim i càstig ?
La justícia i el codi penal parteixen de dues idees força, de dos principis bàsics, el incompliment dels quals els…
Sempre tindrem Europa…
Els catalans, quan no ens sentim compresos pels espanyols, ens consolem mirant cap a Europa. Sabem, per experiència de quasi…
Coherència política
Com que no és bo ni just – ni tampoc necessari – mostrar-se sempre negatius, ni exercitar la crítica per…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
