Com que no és bo ni just – ni tampoc necessari – mostrar-se sempre negatius, ni exercitar la crítica per la crítica, cal que aprofitem les escasses ocasions en que el món polític ens permet fer un elogi de la coherència. Com que l’expressió coherència política ha esdevingut un oxímoron, convé destacar-ho quan un partit polític té el coratge de practicar-la.
I més encara quan forma part del govern i no dubta en posar en perill els seus càrrecs institucionals per defensar la seva coherència política i electoral. Quan entén que els principis i les idees de fons, que han bastit i conformat històricament les arrels del partit, han de situar-se per damunt de qualsevol altra consideració conjuntural de curta volada.
Cal, doncs, que felicitem ERC per la seva coherència pel que fa al tema de la sequera. Que els en felicitem i ens en congratulem. Confiant que el seu model segueixi d’exemple i els altres partits – tant als que comparteixen amb ells el Govern com els de l’oposició – deixin de banda els seus interessos partidistes i es mantinguin fidels als seus principis. Amb una visió àmplia del país i no pas sucursalista o secundària.
En el tema del transvasament de l’Ebre han estat – junt amb el PP, mal està el dir-ho… – els únics que han estat capaços de mantenir el seu punt de vista de sempre. Segueixen defensant el que han defensat des del primer dia: no al transvasament. I ho fan sense embuts i sense recórrer a malabarismes o pirotècnia terminològica, amb claredat i sense embuts: res de transvasaments.
Quin goig, comprovar com Esquerra s’ha mantingut fidel a les seves idees! S’ha mantingut fidel a les seves idees i ha actuat en conseqüència, fent servir la temps enrere cèlebre clau del govern, per tal d’obligar als seus socis del Govern a no claudicar davant de les pressions del seu Germà Gran del PSOE, que pretenia imposar el nou transvasament de l’Ebre.
Quin goig, comprovar que han amenaçat en deixar el Govern si no bandejava la proposta de l’executiu espanyol! Quin goig, veure com segueixen fent costat a la gent de les Terres de l’Ebre!
I quina llàstima que hauria fet, en canvi, veure l’únic partit català de base assembleària venent els seus principis per un plat de mongetes! Quina llàstima que haurien fet, empassant-se allò que havien defensat sempre per por de perdre les seves poltrones…! Quina llàstima que haurien fet…! Quina llàstima…!
dimarts, 22 d’abril del 2008
