Etiqueta: critica
El gran dolor del mundo. Diarios 1944-1975, Francisco Candel
L’altre Candel El dels dietaris —i el memorialístic en general— és un gènere difícil al qual segurament convindria començar a…
L'Emperador, Jordi Coca
Faula contemporània Després d’haver recobrat un llibre icònic dels anys 50 del segle passat com La noria, de Luis Romero,…
4 3 2 1, Paul Auster
Tantes vides, tanta vida Veure o sentir 4 3 2 1, sobretot si hi afegim un zero al final, fins ara…
La Princesse de Clèves, Madame Lafayette
Una porta oberta Les vacances d’estiu són, sens dubte, un bon moment per dedicar el temps a allò que més…
Memòria personal, Joseph Conrad
Memòria personal, Joseph Conrad Avui parlo de mi No és massa habitual, per desgràcia, que es publiquin llibres on els…
Ànima gramatical Antologia poètica 1960-1984, Nichita Stănescu
Ésser en el món Els poetes —em refereixo als poetes de veritat, aquells que saben que la poesia no sorgeix…
La lentitud de la mirada, Joan Manuel Homar
Reviure els estius Segurament, la poesia és l’art (escrita) del dubte que es pregunta a ell mateix; i el poeta,…
De què parlo quan parlo d’escriure, Haruki Murakami
El que em surt de dins Si saber com escriuen i, sobretot, com entenen l’escriptura els grans autors sempre és…
Ha anat així, Natalia Ginzburg
La vida no és somni L’arribada de les edicions catalanes de Natalia Ginzburg, impulsades per l’èxit de Les petites virtuts,…
Tafanejar. Llibreries del món, Diversos autors
Elogi de les llibreries de guàrdia Un dels majors problemes de la literatura a casa nostra és que es publica…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
