Etiqueta: Creative Commons
M’agradaria, Amanda Mikhalopulu
M’agradaria, Amanda Mikhalopulu Dur a terme un comentari analític sobre una obra literària comporta sempre el risc de dir-ne més…
La dama de les camèlies, Alexandre Dumas
La dama de les camèlies, Alexandre Dumas No deixa de sobtar que en un país com el nostre, tan amant…
A dalt tot està tranquil, Gerbrand Bakker, Raig Verd, 2012
A dalt tot està tranquil, Gerbrand Bakker Allò que en qualsevol àmbit artístic distingeix un creador de veritat del que…
A l’ombra de les noies en flor I, Marcel Proust
A l’ombra de les noies en flor I, Marcel Proust Les grans obres literàries, les grans de veritat, acostumen a…
Espanya contemporània (1814-1953), Vicens Vives
Espanya contemporània (1814-1953), Jaume Vicens Vives A Pudd’nhead Wilson and Other Tales, Mark Twain afirmava que “la veritable tinta amb…
Xenofòbia a Catalunya, Xavier Rius i Sant
Xenofòbia a Catalunya, Xavier Rius i Sant Tal i com explicitava una faula d’Isop, quan existeix una situació social conflictiva…
El pas per la vida al meu país, Llibert Cuatrecasas
El pas per la vida al meu país, Llibert Cuatrecasas Si l’autobiogràfic —i el memorialístic en general— és un dels…
El naixement de la tragèdia, Friedrich Nietzsche
El naixement de la tragèdia, Friedrich Nietzsche A Mila, la protagonista de Solitud, de Caterina Albert, tan sols el contacte…
Els papers pòstums del Club Pickwick, Charles Dickens
Els papers pòstums del Club Pickwick, Charles Dickens Ja ens temíem que aquest país petit nostre, escanyat per la doble…
Diari íntim. Escrits autobiogràfics, Rafael Tasis
Diari íntim. Escrits autobiogràfics, Rafael Tasis Per al públic majoritari fins fa tot just quatre dies resultava gairebé impossible fer-se…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
