Etiqueta: Creative Commons
La clau de volta, Joaquim Amat-Piniella
La clau de volta, Joaquim Amat-Piniella D. Sam Abrams comentava amb satisfacció no fa pas gaire al Suplement de Cultura…
Càndid, Voltaire
Si no cregués que aquest llibre, poc conegut per la majoria dels lectors, es recomana tot sol, transcriuria les elogioses…
L’exiliada Dietari de l’exili 1939-1940, Artur Bladé i Desumvila
Com més llegeixes Artur Bladé i Desumvila, més i més et fa la sensació que en el món literari de…
Viatge d’un moribund, Joan Sales
Viatge d’un moribund, Joan Sales En la presentació que en féu a l’Ateneu, Sam Abrams afirmà que Viatge d’un moribund, de Joan Sales, Club…
Moo Pak, de Gabriel Josipovici
Moo Pak, Gabriel Josipovici El món editorial no pot deixar d’ésser més sorprenent (i incomprensible): mentre a les llistes d’èxits…
En memòria de Felip Calvet i Costa (1920-1999), Àngel Jiménez
En memòria de Felip Calvet i Costa (1920-1999), Àngel Jiménez El nostre no és tan sols un país escanyat econòmicament,…
Un cas enllestit, Graham Greene
Un cas enllestit, Graham Greene Una de les característiques més destacades dels autors de la literatura anglesa del darrer segle…
Correspondance a trois, Rilke-Pasternak-Tsvétaïeva
Correspondance a trois, Rilke–Pasternak–Tsvétaïeva El de la correspondència literària —si és que podem definir-lo, estrictament com un gènere— ha estat,…
Fauna animal, Damià Bardera Poch
Fauna animal, Damià Bardera Poch A l’assaig L’art rus, escrit l’any 1900, Rainer Maria Rilke afirmava: “Allò que revela el…
Tu i jo, Niccolò Ammaniti
Tu i jo, Niccolò Ammaniti En una carta de adreçada a Maurici Serrahima seixanta anys enrere Manuel de Pedrolo advertia…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
