Etiqueta: compte rendu de lecture
D’on sorgeix de vegades un braç d’horitzó (II), Denise Desautels, LaBreu Edicions, Barcelona, 2022
D’on sorgeix de vegades un braç d’horitzó (II), Denise Desautels Impressions El llenguatge que empra —més aviat, reflecteix, atès que…
D’où surgit parfois un bras d’horizon (I), Denise Desautels, Poésie Gallimard, Paris, 2022
D’où surgit parfois un bras d’horizon, Denise Desautels L’art de la poésie / la poésie de l’art Ma première intention,…
Le temps retrouvé I, Marcel Proust, Folio Gallimard, 1990
Le temps retrouvé I, Marcel Proust (Commencer à) mettre tout en place Malgré le bon travail qui a été fait…
Ma tête est forte de celle qui danse, Martine Audet, Éditions du Noîrot, Montréal, 2016
Ma tête est forte de celle qui danse, Martine Audet Perplexité créative Si nous voulons avoir une chance (d’essayer) de…
Chroniques italiennes, Stendhal
Chroniques italiennes, Stendhal Traduction créative L’ennui il peut devenir une arme destructrice très puissante, une arme qui, lorsqu’elle affecte continuellement,…
Albertine disparue I, Marcel Proust (Viena Edicions, 2020)
Albertine disparue I, Marcel Proust Voyage à l’intérieur de l’âme L’une des caractéristiques les plus remarquables des grandes œuvres d’art…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
