Etiqueta: anàlisi literària
Temps líquids, Zygmunt Bauman
Seguretat o llibertat? Per desgràcia hi ha pensadors contemporanis als quals, pel simple fet de no seguir el corrent dels…
En aquesta part del món, Guillem Simó
Apunts d’una vida A les terres de parla catalana tenim, per desgràcia, menys costum que a d’altres latituds de llegir…
Em dic Lucy Barton, Elizabeth Strout
De mare en tenim una sola Els qui hagin llegit —i gaudit— Els germans Burgess i, sobretot, Olive Kitteridge, segurament…
Els 13 rellotges, James Thurber
Els 13 rellotges, James Thurber L’art en la paraula No he entès mai gaire la raó per la qual la…
El meu gat Autíčko, Bohumil Hrabal
El (segon) millor amic de l’home Les àvies, quan encara explicaven contes a la vora del foc, deien que “Qui…
Breus notes sobre literatura-Bloom, Gonçalo M. Tavares
L’art d’enlairar-se Una frase feta catalana afirma que «Al pot petit hi ha la bona confitura», però com que no…
L’instant és tot, Àngel Carbonell
Tempus fugit, poesis manent Un dels més grans avantatges del gènere poètic és la seva diversitat, l’absència de recepta que…
Més amunt que les flames, Louise Dupré
Més amunt que les flames, Louise Dupré La dansa de la mort i de la vida Una pregunta que et…
Cala foc als ossos, Jaume C. Pons Alorda
Poesia seminal El títol d’aquesta meva anàlisi o visió —personal, intransferible, que es debat en un combat incert entre el…
Molsa, Anna Gual
Veritat no dita Per bé o per mal, tenim una certa tendència a rebre —i a valorar— els llibres que…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
