Autor: XavierSerrahima
Ultratge a la selecció!
A l’estat espanyol sembla que no tinguin massa rellevància el valor de les definicions… Ho veiem, dia rere dia, amb…
Seleccio? Quina selecció?
En aquest fantàstic país nostre hi ha una bona pila de preguntes que es repeteixen una vegada rere l’altra, com…
Panegíric del rei futbol!
Avui em cal obrir ben bé el cor i fer un panegíric del futbol. Un ditirambe encès i apassionat per…
Mares, pares i pedagogia escolar
Les mares i els pares d’infants escolaritzats no tenim sindicats que es proposin la defensa dels nostres interessos. Aquells que…
L'Ustec i la defensa de l'escola pública
Tots aquells que som fermament partidaris de l’escola pública, tots aquells que creiem que l’escola concertada no és sinó un…
Tot controlat: o la realitat virtual
A la major part de la ciutadania del nostre país ens ha semblat que la vaga dels transportistes que hem…
Piquets informatius
En ocasions anteriors ja he comentat les nàusees que em produeix l’ús generalitzat i indiscriminat dels termes políticament correctes…! N’estic…
Rosa Díez i el genocidi lingüístic
La senyora Rosa Díez, portaveu de UPyD, sembla haver descobert la sopa d’all. Això sí, l’ha descobert al plat dels…
Volem metges… estrangers!
La consellera de Salut, Marina Geli ha trobat la solució perfecte per fer front a la manca de metges que…
Vòlei platja a Barcelona
Recordo, encara, com la reaccionar la ciutat de Barcelona – la ciutat de les ciutats: la més moderna entre les…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
