Avui em cal obrir ben bé el cor i fer un panegíric del futbol. Un ditirambe encès i apassionat per a col·locar-lo al pedestal que bé mereix!
Com tanta i tanta altra gent, seria del tot incapaç de viure sense futbol. Com m’ho faria, jo, pobre de mi, de no existir el Rei dels Esports? El món seria encara molt més caòtic que no és ara. Esdevindria pràcticament inhabitable. Un solar sense sentit. Un ver ermot. Sense futbol el meu món – el món sencer – no podria ésser el mateix. Ni imaginar-m’ho, no goso…!
Què hi pot haver, en aquesta vida nostra, preferible a l’èpica d’un Barça-Madrid, d’un derby, de la copa, d’un europeu o un campionat de món de futbol?
Com m’ho faria, per a viure sense la companyia del futbol? Com me’n podria sortir? Com? Com? El món, sense aquest esport de pilota, no seria el mateix, esdevindria una luctuosa vall de llàgrimes…
Sóc conscient de que alguns intel·lectuals – i d’altres que se’n donen – consideren que el futbol no és més que l’opi del poble, una adaptació dels famosos panem et circenses romans. Una estratagema del poder per a distreure i mantenir sota ferri control les masses proletàries.
Em sap força greu no compartir la seva sapientíssima opinió… És un dels molts handicaps que comporta no estar al nivell de les grans lluminàries del país: no poder-me situar, com ells, au dessus de la melée…!
Tanmateix, no em resta altre remei que no compartir-la. Imagino que ells, els grans pensadors, ni deuen tenir cotxe ni, tampoc, necessitat d’anar amb les seves criatures a la platja, els caps de setmana…
En el meu cas, però, com m’ho faria, per a moure’m, amb un mínim de solvència, per les autopistes – aquestes concessions administratives ad eternum que tan bé defineixen i conformen el nostre país – i les carreteres els caps de setmana i ponts sense les beneïdes transmissions televisives de l’esport rei?
Com podria circular-hi, com un nàufrag solitari, sense ofecs ni embussos, si no hi haguessin campionats de futbol que oblidar els cotxes i asseguin durant un parell d’hores els mascles ibèrics davant del televisor? Com s’alliberarien, les carreteres?
Avui, si molt no m’erro, hi ha un campionat on hi participa la selecció de “La Caixa”. Aquesta selecció que du una samarreta vermella i el logotip del nen i la bústia al xandall. Sembla que s’hi juga ves a saber què – entrar als jocs olímpics?, una plaça per a Europa, la classificació per a algun mundial?, la costellada del diumenge…? – i que els mascles com cal no ens ho podem perdre…
Així que, com a mascle ibèric desnaturalitzat, no puc sentir-me més entusiasmat: com que demà no faig pont i treballo, podré tornar a ciutat tranquil. Com que el Rei Televisor bé el deu retransmetre, a l’hora del partit les autopistes i carreteres quedaran desertes un parell d’hores… Seran per al meu cotxe tot sol!
Només em cal esbrinar l’hora en que comença, confiar en que coincideixi amb el vespre, carregar l’automòbil, donar de sopar les criatures, agrair l’universalment envejat nivell cultural del país, i… beneir el cel perquè existeixi tanta afició al futbol…!
diumenge, 22 de juny del 2008
