A l’estat espanyol sembla que no tinguin massa rellevància el valor de les definicions… Ho veiem, dia rere dia, amb els malabarismes verbals que practica el PsoE per tal de no referir-se a la temuda crisi que ens ha caigut al damunt com una epidèmia. A fi d’evitar pronunciar la paraula tabú, hem assistit a una tirallonga d’eufemismes més o menys afortunats: frenada del creixement, desacceleració, desacceleració sobtada…
Per si no fos suficient, ara han decidit escurçar la definició de selecció. Si fins fa quatre dies era la selecció de futbol, en comptes de “la selecció de jugadors de futbol”, ara, tot d’una, és selección. La selección i prou ! Com que ha assolit les semifinals de no sé ben bé quina mena de campionat – mundial, europeu, torneig ibero-americà…? – els mitjans de comunicació l’han convertida en l’eix neuràlgic de tot…
I, ja posats, en una croada. En una croada contra els infidels. En una croada on els infidels són els que no creuen el la religió obligatòria de la patria una, grande y libre…
I pobre del que no gosi fer-ne pública proclama…! Els defensors de l’ortodoxia espanyola, els guardes d’occident, els amics l’Audiencia Nacional, aniran a buscar-lo, per més bé que es pugui amagar … sota la gesta del Nou Camp! Amb la seva elegància i imparcialitat habitual, el condemnaran per ultratge a la santa patria, a la bandera o a la sagrada unitat d’unitats…!
Pobre del que no s’afanyi a penjar la bandera al balcó – entenguem-nos: la bandera de todos, l’espanyola; no pas algun succedani autonòmic o provincial…! – i no entoni un hosanna a la selección !
Fins i tot, potser, caldrà un acord dels dos grans partits nacionals – que no tenen res de nacionalistes…, malgrat que ho dissimulin tan bé, cada vegada que senten la paraula selección…! – per a endurir el codi penal.
Per a evitar possibles desafectos, caldria considerar ultratge a la patria no només qualsevol intent d’atemptar contra la bandera – espanyola, por supuesto ! –, sinó, també, negar-se a penjar-la al balcó. I, més endavant, si molt convé, igualment podria imputar-se ultratge no emocionar-se profundament només d’entreveure la bandera o de sentir l’himne espanyol…!
Ben segur que tots els no-nacionalistes de l’estat espanyol, incloent-hi els que habiten a les terres de parla catalano-valenciana, secundarien amb passió aquestes modificacions legislatives. Sempre a punt per a defensar les llibertats individuals per damunt de les col·lectives…!
Tanmateix, ara que hi caic, això és del tot impossible! Coherents com són amb els seus al·legats públics, han de centrar-se únicament en aquells temes d’interès general i d’abast social que <<preocupen prioritàriament als ciutadans>>, i no pas en irrellevants qüestions identitàries o de caire nacionalista…
Si aquest criteri era bo per a demanar la supressió de l’Estatut, bé ho ha d’ésser per a desentendre’s de la selección nacional…, no?
O potser també hem de començar a demanar-nos que pretén significar la definició no-nacionalistes…?
dijous, 26 de juny del 2008