La consellera de Salut, Marina Geli ha trobat la solució perfecte per fer front a la manca de metges que patim durant el període estival. Quan l’arribada del manà del turisme coincideix amb les vacances dels sanitaris, la situació esdevé insostenible a causa de la mancança de metges de família. Aquest any en manquen 300 i no hi ha prou llicenciats per a cobrir-los.
No cal dir que la culpa no és pas del seu govern: amb sis anys, ja prou han fet per a tractar de corregir el desgavell sanitari dels vint-i-tres anys de Convergència. Sis anys és massa poc temps per a poder establir previsions de cap mena. Els plans quinquennals els feien els russos, i ja veiem com han acabat…
La solució és enginyosa i brillant: substituir els metges catalans per personal sanitari estranger encara que no tinguin homologat el seu títol per a exercir a Catalunya.
Té més raó que una santa: al cap i a la fi, l’homologació no és més que un pur tràmit burocràtic. Sense la menor importància, un pur formulisme. I més encara si es tracta de metges i infermeres formats a països amb una tradició i una qualitat sanitària tan inqüestionable com els sud-americans o els de l’Europa de l’Est.
Qui, amb un mínim de seny, pot posar en dubte que un metge colombià, equatorià o romanès té un reconeixement internacional tan bo com un d’anglès, d’alemany o de japonès? Només cal anar als millors hospitals nord-americans per a comprovar com se’ls disputen, els professionals d’aquests països…
En tot cas, posats a ésser innovadors, potser cal que siguem un xic més valents i fem una passa més endavant. Si acceptem que els sanitaris estrangers no cal que tinguin el títol convalidat, per què no permetem, també, que puguin fer de metges de família els que estan fent pràctiques als hospitals? O, millor, els que estan estudiant el MIR. O, més encara, els que són al darrer curs de medicina. O, per què no, els que cursen primer? I els que han aprovat la selectivitat i volen estudiar-ne?
De fet, per si fos necessari, li faig saber a la amiga Geli que a la meva filla, que és a segon de primària, sempre li ha agradat jugar a metges i infermeres… Així que, fent la vista grossa i amb una interpretació extensiva de la legislació sanitària, potser podria fer-se càrrec d’algun CAP…! O, millor encara, de la Conselleria de Sanitat…!
