El miralls negres, Antoni Vidal Ferrando Poder-se mirar al(s) mirall(s) Tots els que llegim amb un cert[…]
Si entra boira no tendré on anar, Antoni Vidal Ferrando Poesia, llum (molt més) enllà de la[…]
Antoni Vidal Ferrando. La mà de l’escriptor, Miquel Àngel Vidal Una veu que convé (molt) escoltar Res[…]
Entrevista a Antoni Vidal Ferrando Literatura en majúscules El mes de febrer, n’Antoni Vidal Ferrando publicà a[…]
Si no dius fort el meu nom em condemnes per sempre, Antònia Vicens Cant que fa (re)viure[…]
Quan el cel embogeix, Antoni Vidal Ferrando He posat les mans a la crònica He dit —redit—[…]
Lovely, Antònia Vicens Dol i dolor. Vida. Algun dia, la Universitat de les Illes Balears faria bé[…]
L’illa dels dòlmens, Antoni Vidal Ferrando Si hagués sabut, si hagués pogut… Segurament, si em demanessin que[…]
La mà del jardiner, Antoni Vidal Ferrando La intemporalitat de la memòria En un apunt de l’any[…]