Etiqueta: llegir
Caminar, Henry David Thoreau
Tracem (els nostres) camins De vegades caiem en l’error de pensar que únicament els llibres d’una certa llargària són els…
El que resta del dia, Kazuo Ishiguro
Els temps (ens) estan canviant) El primer que cal —o, més aviat, caldria, atès que (quasi) ningú no ho fa—…
L’imitador de veus, Thomas Bernhard
L’imitador de veus, Thomas Bernhard L’ull de l’agulla Des de fa un temps, en concret, des que, primer, Edicions del…
La vida de Raymond Chandler, Frank MacShane
La vida de Raymond Chandler: Viure per escriure Massa sovint —per no dir, quasi sempre—, quan parlem de novel·la negra…
Arbre que s’allunyà, Antoni Clapés
Fruir el fruit de la vida De vegades et demanen què diferencia un bon llibre de poesia d’un molt bon…
Sodoma i Gomorra II, Marcel Proust
Goig (lector) addictiu Durant molt de temps, els proustians a Catalunya érem pocs —pocs i, per dur la contrària al…
La Cavalleria Roja, Isaak Bàbel
Ras i cru Si algun lector vol saber per quina raó el recull de narracions La Cavalleria Roja (Konarmija), d’Isaak…
El gran dolor del mundo. Diarios 1944-1975, Francisco Candel
L’altre Candel El dels dietaris —i el memorialístic en general— és un gènere difícil al qual segurament convindria començar a…
L'Emperador, Jordi Coca
Faula contemporània Després d’haver recobrat un llibre icònic dels anys 50 del segle passat com La noria, de Luis Romero,…
4 3 2 1, Paul Auster
Tantes vides, tanta vida Veure o sentir 4 3 2 1, sobretot si hi afegim un zero al final, fins ara…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
