Etiqueta: literatura
El Maestro y Margarita, Mijaíl Bulgákov, Navona Editorial, 2020
El Maestro y Margarita, Mijaíl Bulgákov Apreneu-me a riure Segurament, un dels majors problemes que afligeix la valoració de la…
Nada, Carmen Laforet, (Premio Nadal 1944), Ediciones Destino, 1945
Nada, Carmen Laforet No hace falta decir más No creo que haya ninguna duda que para que una novela —o…
Nada, Carmen Laforet, (Premio Nadal 1944), Ediciones Destino, 1945
Nada, Carmen Laforet No cal dir res més No crec que hi hagi cap dubte que perquè una novel·la —o…
Els Buddenbrook, Thomas Mann, Navona Editorial, 2020.
Els Buddenbrook, Thomas Mann L’art i (el seu) temps Una de les coses que ens ha ensenyat —o, més exactament,…
«The Paris Review», Entrevistas, Vol. I (1953-1983)
«The Paris Review», Entrevistas, Vol. I (1953-1983) A llegir em convides En general, els escriptors —com tots els artistes— tenen…
L’infant i la mort, Margarita Ballester, Cafè Central / Eumo Editorial, 2018
L’infant i la mort, Margarita Ballester Veure per viure (més) Segons el meu punt de vista, el que distingeix els…
Premis literaris (i III): els lectors
Premis literaris: els lectors Tal i com em vaig comprometre ahir, acabaré aquests tres meus articles dedicats als premis literaris…
Premis literaris (II): els jurats
Premis literaris: els jurats Parlava, ahir, com a resposta a un escrit de l’amic Sebastià Bennasar, dels premis literaris que…
Premis literaris (I): els deserts, una eina (possiblement) necessària
Premis literaris deserts: una eina (possiblement) necessària Comentava ahir l’amic Sebastià Bennasar al seu bloc que deixar un premi literari…
Mares i fills, Theodor Kallifatides, Galaxia Gutenberg, 2020
Mares i fills, Theodor Kallifatides Viatge a la mare pàtria Massa sovint ens limitem a tenir en compte i a…
![Tal i com posa de manifest el seu preludi, tan pregon com intimidant per als que s'hagin desacostumat de l'exigència literària, 𝐽𝑜𝑠𝑒𝑝 𝑖 𝑒𝑙𝑠 𝑠𝑒𝑢𝑠 𝑔𝑒𝑟𝑚𝑎𝑛𝑠, de 𝗧𝗵𝗼𝗺𝗮𝘀 𝗠𝗮𝗻𝗻 (Editorial Comanegra, traduït per Ramon Monton), és un viatge que ens ha de dur molt lluny i molt al fons de l'ànima humana.
Una més que benvinguda aventura de risc.
"Profund és el pou del passat. No hauríem de qualificar-lo d'insondable?
Això potser és encara més vàlid quan debatem i ens qüestionem de manera exclusiva el passat de l'ésser humà: aquesta criatura enigmàtica que conté la nostra pròpia existència natural i plaent, sobrenatural i miserable [...]".
#JosepIElsSeusGermans #ThomasMann #RamonMonton #EditorialComanegra #josephundseinebrüder](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
