Premis literaris: els lectors
Tal i com em vaig comprometre ahir, acabaré aquests tres meus articles dedicats als premis literaris parlant dels lectors literaris.
Suposo que, abans de res, em cal intentar aclarir a què —i a qui— em refereixo, quan parlo de lectors de premis literaris, atès que és molt probable que la majoria dels lectors convencionals no sàpiguen ni que existeixen.
En feia cinc cèntims en Sebastià Bennsar al seu escrit: “Si en un premi es presenten moltes obres cal que es faci un filtratge previ a canvi de lectors professionals”.
Lectors literaris
Es tracta d’aquelles persones que, quan el nombre d’obres que es presenten a un premi literari és tan elevat que seria materialment impossible que totes elles poguessin ser llegides pels membres del jurat, s’encarreguen de fer una selecció prèvia entre elles, per decidir quines els arribaran, quines són les que jutjaran.
No cal dir, doncs, que el seu paper és del tot fonamental, atès que d’ells depèn, en exclusiva, que l’obra que qualsevol autor o autora presenti a un premi sigui o no valorada pel jurat que, en principi, està destinat, en exclusiva, a valorar-la, a jutjar-la.
Llegir totes les obres presentades
Podem, doncs, presentar una obra a un premi literari i que aquesta no superi una primera fase ben poc coneguda, que no arribi a mans dels membres del jurat. La qual cosa, en realitat, significa que pot quedar menyscabada —per no dir, convertida poc més que en paper mullat— una de les raons que ens ha fet decidir a quin premi la presentem o la deixem de presentar: la confiança que ens mereix el jurat encarregat de valorar-la.
I, cal dir-ho, no sempre pel criteri, prou raonable, que esmentava: que el nombre d’obres hagi estat excessiu. Sé, de primera mà, que en un premi de poesia, on tan sols s’hi havia presentat una vintena d’originals, el meu poemari mai no va arribar als membres del jurat. Amb l’agreujant que les bases del premi no indicaven, com hauria d’ésser prescriptiu, la possibilitat que es portés a terme cap filtratge o selecció prèvia.
Bases dels premis explícites
És per això que, de la mateixa manera que considerava, en el meu article d’ahir, que hauria d’ésser obligatori fer públiques les successives votacions que han determinat la concessió de cada premi, entenc que, en el cas dels lectors literaris, seria del tot imprescindible que, en les bases de tots els premis, s’hi indiqui, explícitament:
-
Si es durà o no a terme alguna selecció o filtratge previ a la tasca dels membres del jurat.
-
Qui en serà el responsable: l’entitat que el convoca o es derivarà a algun lector[1].
-
Els noms i cognoms d’aquests lectors.
-
Que les obres que hagin estat descartades per ells seran donades a conèixer en el moment de fer-se públic el veredicte.
És possible que hi hagi que consideri que aquestes exigències meves són un xic excessives, però crec que són del tot ineludibles si volem atansar-nos, tan com sigui factible, a la transparència total.
Entenc, perfectament, que els premis on s’hi presenti una quantitat inassumible d’obres, esdevingui gairebé obligatori que es produeixi aquesta selecció prèvia. Sobretot, en els de narrativa (on els originals poden superar les 300 pàgines), i no tant en poesia (on no acostumen a superar la seixantena, i on el text és més breu). Sempre i quan, però, això no suposi indefensió per als que s’hi presenten.
Atorgar prestigi a la tasca de (pre)selecció
D’aquesta manera, a banda de garantir la transparència de tot el procediment, i d’oferir als candidats i candidates al guardó la informació que tan útil els pot ésser, contribuiria a atorgar el prestigi degut a un element tan important del sistema literari com són els lectors i les lectores.
Important, quasi essencial, perquè aquesta tasca de selecció prèvia la duen a terme no tan sols en els premis literaris, sinó en les editorials. Són normalment ells i elles a qui els editors i editores adrecen els originals que reben perquè els donin el seu parer.
A donar-los prestigi i, encara més, a treure’ls a la llum. A fer visibles els noms i cognoms —alguns prou coneguts; no seré jo, però, qui els descobrirà; ja ho faran ells mateixos, si ho creueu convenient— que s’oculten sota aquesta figura injustament invisibilitzada dels lectors i lectores literaris.
Fer-los visibles i, per tant, atribuir-los els mèrits —i, també, els demèrits, per descomptat— que els corresponen.
(Pre)jurats
Uns mèrits (i demèrits) que, en el cas dels premis literaris, són decisius, que els converteixen, de facto, en mig-jurats —o, almenys, pre-jurats—, atès que han estat en ells i només en ells en qui ha recaigut l’enorme responsabilitat de l’elecció de les obres que arribaven o no a mans dels membres dels jurat.
Una decisió crucial que, hi insisteixo, seria del tot imprescindible fer pública quan es dóna a conèixer el veredicte final[2].
Imprescindible perquè, quan el jurat ofereix el seu parer sobre les obres presentades, en realitat no l’ofereix —no el pot oferir— sobre totes les obres presentades sinó només sobre algunes de les obres presentades. I això no tan sols s’ha de saber, molt ben sabut, sinó que s’ha de dir, ben alt i clar.
dijous, 17 de desembre del mmxx
***
[1] Així, el Premi Sant Jordi estableix: “Els membres del jurat tindran a la seva disposició totes les obres presentades i un informe d’un lector professional de cadascuna de les obres”; El Sant Joan: “La Fundació Antigues Caixes Catalanes es reserva la possibilitat d’encomanar a un comitè de lectura una preselecció de les obres presentades”.
[2] Un progrés, en aquest sentit és el Premi Sant Joan, que informa que estableix en les seves bases que: “una setmana abans de fer públic el veredicte a l’acte d’atorgament, es publicarà el llistat d’obres finalistes al web de la Fundació Antigues Caixes Catalanes”.
© Xavier Serrahima 2020
www.racodelaparaula.cat
www.xavierserrrahima.cat
@Xavierserrahima
orcid.org/0000-0003-3528-4499
Podeu llegir els altres dos articles sobre aquesta qüestió:
Aquesta obra de Xavier Serrahima està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (CC BY-NC-ND 4.0)
