Etiqueta: lectura
Trois contes, Gustave Flaubert
Trois contes, Gustave Flaubert Sovint he repetit que no sóc gens amic ni partidari dels cànons literaris ni de res…
Cartes d’amor i d’exili, Ferran Soldevila – Rosa Leveroni
Cartes d’amor i d’exili, Ferran Soldevila – Rosa Leveroni Sens dubte la informàtica ha comportat uns avanços de primera categoria…
Consells als joves escriptors, Charles Baudelaire
Consells als joves escriptors, Charles Baudelaire El Segle XX comportà a la humanitat en cent anys més canvis transcendentals dels…
El Xal, Cynthia Ozick
El Xal, Cynthia Ozick Ens trobem altra vegada a les portes de la Diada de Sant Jordi, aquell dia assenyalat…
La casa de les belles adormides, Kawabata
La casa de les belles adormides, Yasunari Kawabata Quan el plaer de la lectura i la descoberta ens du a…
Ni som ni serem, Xavier Roig
Ni som ni serem, Xavier Roig Com a autor d’un bloc d’opinió, congratula comprovar qui ha altra gent que considera…
Una vida pròpia, Gerald Brenan
Una vida pròpia, Gerald Brenan És una obvietat que als escriptors, o aquells que pretenem ésser-ho, ens resulta imprescindible, per…
Pavelló de cancerosos, Aleksandr Soljenitsin
Pavelló de cancerosos, Aleksandr Soljenitsin La setmana passada vaig llegir un d’aquells rars llibres que podrien arribar a aconseguir el…
Narayama, Shichirô Fukazawa
Narayama, Shichirô Fukazawa Sovint algunes novel·les són més conegudes per les pel·lícules que han inspirat que no pas per elles…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
