Etiqueta: escriure
El meu germà Pol, Isabel-Clara Simó
El meu germà Pol, Isabel-Clara Simó Els llibres que les vacances em permeten llegir sembla que, poc a poc, van…
Elogi de la formiga, Joaquim Carbó
Elogi de la formiga, Joaquim Carbó El segon llibre de que pretenia parlar ahir va quedar-se’m al tinter, al tinter…
El joc de viure, Fabián Estapé
El joc de viure, Fabián Estapé Un parell de llibres més. Un de memòries i un de narracions. Com els…
Què penses després de fer-ho, Armand Matias Guiu
Què penses després de fer-ho, Armand Matias Guiu No m’acaba d’acompanyar gaire la sort, amb la tria atzarosa que faig…
El misteri de l’amor, Joan Miquel Oliver
El misteri de l’amor, Joan Miquel Oliver Les vacances d’estiu, sobretot si són més o menys llargues, ens presenten una…
101 cuentos clásicos de la China
101 cuentos clásicos de la China En aquests temps on el Harrys Potters i la seva llarga corrua d’imitadors han…
El Gegant de la història, Brian Patten
El Gegant de la història, Brian Patten Els contes populars són una font inesgotable de coneixements i de plaer lector….
Varjak, SF Said
Varjak, SF Said Per sort, encara hi ha autors que consideren que la literatura juvenil no és pas menor des…
Tres tasses de te, David Oliver Relin, Greg Mortensen
Tres tasses de te, David Oliver Relin, Greg Mortensen En aquest temps on el sol esment a la paraula terrorisme sembla…
84, Charing Road, Helene Hanff
84, Charing Road, Helene Hanff Llibres i literatura Després de comprovar – amb llàgrimes als ulls i impotència al cor…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
