Etiqueta: escriure
Amor y sexualidad, Alfonso Cuatrecasas
Amor y sexualidad, Alfonso Cuatrecasas Se’ns ha dit en tantes ocasions i des d’àmbits tan diversos que la cultura europea…
L’agitació de l’escriptura, Josep Ballester
L’agitació de l’escriptura, Josep Ballester Aquella disciplina artística que, amb major o menor precisió, anomenem literatura està sotmesa sovint a…
El diable al cos, Raymond Radiguet
El diable al cos, Raymond Radiguet Si tinguéssim la fortuna de viure en un país normal segurament també ens podríem…
Un matí a Tidewater. Tres contes de juventut, William Styron
Un matí a Tidewater. Tres contes de juventut, William Styron Existeixen un gran nombre d’autors que són coneguts sobretot per…
Agostino, Alberto Moravia
Agostino, Alberto Moravia Malauradament, sembla que només hi hagi una manera que la literatura ocupi la primera pàgina dels diaris…
Memoria de mis putas tristes, Gabriel García Márquez
Memoria de mis putas tristes, Gabriel García Márquez Una volta deixat enrere el tast agredolç de La casa de les…
La casa de les belles adormides, Kawabata
La casa de les belles adormides, Yasunari Kawabata Quan el plaer de la lectura i la descoberta ens du a…
Moments estel·lars de la humanitat, Stefan Zweig
Moments estel·lars de la humanitat, Stefan Zweig Valorant com valoro el lliure pensament, procuro no deixar-me dur, i menys arrossegar,…
De les txeques de Barcelona a l’Alemanya nazi, Otília Castellví, Quaderns Crema, 2003
De les txeques de Barcelona a l’Alemanya nazi, Otília Castellví En un món de veritats absolutes, on predomina cada dia…
La nena dels nou dits, Laia Fàbregas
La nena dels nou dits, Laia Fàbregas El primer que sorprèn en La nena de nou dits, Laia Fàbregues (Editorial…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
