Etiqueta: escriure
La literatura que no se’n va: Un home que se’n va, Vicenç Villatoro
Segurament convindríem que la feina de l’analista o crític literari consisteix —o, més aviat, consistiria: hi ha de tot, en…
En la pell de l’altre, Maria Barbal
En la pell de l’altre, Maria Barbal Després d’aquest estiu tan especial, on hem vist que el maniqueu conflicte palestino-israelià…
El vigilant, Peter Terrin
El vigilant, Peter Terrin Segurament dir que vivim en un món que, malgrat l’indeturable creixement de les tecnologies de la…
Lady Susan i Emma, Jane Austen
Lady Susan i Emma, Jane Austen No crec que hi hagi gaires dubtes que Jane Austen posseeix un gran nombre…
Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes, Llucia Ramis
Segurament estarem d’acord que els catalans i catalanes —que tenim l’inveterat costum de llançar-nos pedres a la teulada i posar-nos…
Els jardins de la dissidència, Jonathan Lethem
El mes de setembre de l’any passat, concloïa la meva anàlisi de Pistola, amb música de fons demanant-me quant temps…
La bona sort d’ara mateix, Matthew Quick
Si els llibres i altres expressions artístiques acostumessin a crear una addicció similar a la que provoquen el tabac, l’alcohol…
Repòs etern i altres narracions, Vassili Grossman
Repòs etern i altres narracions, Vassili Grossman En parlar de la literatura russa, es repeteix com una mena de mantra…
Germà gran, Lionel Shriver
Germà gran, Lionel Shriver Potser un dels grans dubtes que planteja la literatura és si ha d’acostar-nos a la realitat…
Infinit. Història d’un moment, Gabriel Josipovici
Infinit. Història d’un moment, Gabriel Josipovici No crec que sigui cap exageració afirmar que un dels grans descobriments literaris de…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
