Etiqueta: cultura
Dersú Uzalà, Vladímir Arséniev
Dersú Uzalà, Vladímir Arséniev Una de les característiques que millor defineixen la literatura, la gran literatura, és la seva capacitat…
Quatre quartets, T.S. Eliot
Quatre quartets, T.S. Eliot La literatura —com la vida mateixa— sovint és una combinació d’atzar i oportunitat. Existeix per una…
Pel país de l’Ussuri, Vladímir Arséniev
Pel país de l’Ussuri, Vladímir Arséniev La relació entre literatura i cinema ha estat sovint objecte dels estudis i comentaris…
Écrits de guerre 1939-1944, Antoine de Saint-Exupéry
Écrits de guerre 1939-1944, Antoine de Saint-Exupéry Els llibres pòstums —o publicats pòstumament, per dir-ho amb major exactitud, car no…
Poesía, Pierre de Ronsard
Poesía, Pierre de Ronsard Com a lector poques alegries hi pot haver majors que fer una descoberta literària. Quina joia…
Memòries d’un president a l’exili, Josep Irla
Memòries d’un president a l’exili, Josep Irla En aquests temps convulsos que vivim, quan el nostre país té clar cap…
La tentation de Saint Antoine, Gustave Flaubert
La tentation de Saint Antoine, Gustave Flaubert Des dels inicis de la literatura s’ha discutit sobre el que s’entén pel…
Trois contes, Gustave Flaubert
Trois contes, Gustave Flaubert Sovint he repetit que no sóc gens amic ni partidari dels cànons literaris ni de res…
El Teló, Milan Kundera
El Teló, Milan Kundera Fa tants i tants anys que s’especula sobre la mort de la novel·la que quasi resulta…
Diari de Praga (1941-1942), Petr Ginz
Diari de Praga (1941-1942), Petr Ginz Durant molts anys hi ha hagut un llibre que ha descrit millor que cap…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
