Etiqueta: critica
Cartes d’un polemista (1907-1973), Eugeni Xammar
Cartes d’un polemista (1907-1973), Eugeni Xammar Escric perquè no sé / puc callar Sovint ens planyem, amb (una) certa raó…
El Dolor, Marguerite Duras
El Dolor, Marguerite Duras La sang, amb lletra, surt És prou coneguda la frase que afirma que la primera víctima…
Escritos 4/1 (II): Temor y temblor, Søren Kierkegaard
Escritos 4/1 (II): Temor y temblor, Søren Kierkegaard Superar l’abisme La segona obra de Søren Kierkegaard que inclou el volum dels…
La mort i la paraula obra poètica (1988-2018), Carles Camps Mundó / Poesia completa, Josep M. Llompart
La mort i la paraula obra poètica (1988-2018), Carles Camps Mundó / Poesia completa, Josep M. Llompart (Re)llegir poesia A…
Tot el teatre I (1965-1967), Natalia Ginzburg
Tot el teatre I (1965-1967), Natalia Ginzburg Els abismes de la quotidianitat Llegir un llibre de teatre sempre es fa…
Joventut sense Déu, Ödön von Horváth
Joventut sense Déu, Ödön von Horváth Ningú no és una illa No crec que cap persona mínimament sensata que hagi…
Les baules que falten, Antologia del premi Bernat Vidal i Tomàs, 1986-2018
Les baules que falten, Antologia del premi Bernat Vidal i Tomàs, 1986-2018 Per anar on volem, cal saber d’on venim…
Acudits per a milicians, Mazen Maarouf
Acudits per a milicians, Mazen Maarouf Relats (sobre)realistes No cal(dria) dir que la literatura —com qualsevol altra art— com més…
Escritos 4/1 I: La repetición, Søren Kierkegaard
Escritos 4/1 I: La repetición, Søren Kierkegaard Combat entre reflexió i passió Acostar-se a les obres de Søren Kierkegaard resulta…
Sons bruts, Carles Rebassa
Sons bruts, Carles Rebassa De sonets ja no se n’escriuen De vegades, pretenen ésser tan i tan moderns, tan originals,…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
