Etiqueta: Catalunya
Justícia colonial I
La justícia colonial és aquella que instaura un imperi en les seves terres conquerides per tal d’assegurar-ne una total i…
L’AVE ens assenyala el camí
El sistema espanyol d’implantació de l’AVE ha posat de manifest, una vegada més, com ens errem alguns catalans i catalanes…
Votar independència o dependència
Sovint, quan et defineixes com a partidari del dret a decidir i d’un estat propi, la majoria el primer que…
Pluralitat política
Un dels grans trets característics que diferencia el nostre país del del costat en els processos electorals és la possibilitat…
Memòries d’un president a l’exili, Josep Irla
Memòries d’un president a l’exili, Josep Irla En aquests temps convulsos que vivim, quan el nostre país té clar cap…
Inadmissible pregó de la Mercè
Verament Catalunya és el país més estrany del món! Tant ho som, que ni país no som… No tant perquè…
Si que tenim la pell fina, a Catalunya!
Sense dubte, d’entre tots els habitants del planeta Terra, som els catalans i catalanes el que tenim la pell més…
Donem gràcies a l’Estat(ut) i III
L’article que publicaren a El país els que representen el passat, Felipe González, i el —teòric (per haver nascut en…
Donem gràcies a l’Estat(ut)II
A l’article signat conjuntament per l’injubilable Felipe González i la pretendent Carme Chacón que comentàvem l’altre dia —on tots dos…
Donem gràcies a l’Estat(ut)!
A hores d’ara fóra del tot absurd negar que la visió clarivident i universalista de dos espanyols val, almenys, per…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
