Etiqueta: art
La represa. Memòria personal, crònica d’una generació (1946-1956), Albert Manent
En homenatge a Albert Manent D’on venim No hi ha dubte que la literatura catalana no hauria estat en absolut…
De França a Mèxic. Dietari de viatge, Artur Bladé i Desumvila
Hi ha autors que, per més que hagin fet una obra vàlida, plenament contemporània, sembla que sempre se’n parli sotto…
El cantó de Guermantes II, Marcel Proust
Com més avanço en la lectura d’“A la recerca del temps perdut” més m’afermo en la meva convicció que l’obra…
Homes sense dones, Haruki Murakami
Desvetllant l’ànima dels homes (i les dones) Quan duus un cert temps sense que cap obra de ficció que has…
Ser amigo mío es funesto. Correspondencia (1927-1938), Joseph Roth & Stefan Zweig
Ser amigo mío es funesto. Correspondencia (1927-1938), Joseph Roth & Stefan Zweig Ànimes (literàries) despullades Quan li comentes a algú…
Els meus premis, Thomas Bernhard
Amb el cor a la mà Com més temps passa, més em fa la impressió que un dels grans, grans…
Una cambra pròpia, Virginia Woolf
Una cambra (amb vida) pròpia Si ens fessin dir, a cuita-corrents, el títol del llibre emblemàtic del feminisme, és probable…
Solitud, Caterina Albert
Solitud, Caterina Albert (Com a homenatge del “Dia de la dona treballadora” —que espero que ja no calgui cap any més…!—…
El cas d’Eduard Einstein, Laurent Seksik
El que tenen de bo les grans figures històriques —i no crec que hi hagi gaire dubte que Albert Einstein…
Que tot sigui com no ha estat mai, Joachim Meyerhoff
(A)normalitat quotidiana En aquest temps nostre en que tot sembla exactament idèntic —on quan viatges no saps ben bé on…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
