Escriure és la meva manera de (re)viure.
Viure per escriure: esviure.

Els homes de la terra i el mar, Sebastià Juan Arbó

Ressuscitar els records del temps És ben cert —potser no ho podia ésser més— que les campanyes[…]

Correspondència 14. La generació valenciana dels seixanta, Joan Fuster

Correspondència 14. La generació valenciana dels seixanta, Joan Fuster Ens cal(i)en pensadors valencians És possible que tendim[…]

Hi havia una vegada una noia…, Liudmila Petruixévskaia

Històries d’amor estavellades contra la vida quotidiana El de la narrativa és un dels gèneres més difícils[…]

Locus, Antoni Gual

Ludicus lucidus De tard en tard algun mandarí cultural més convençut que convincent fa afirmacions categòriques del[…]

El cantó de Guermantes II, Marcel Proust

Com més avanço en la lectura d’“A la recerca del temps perdut” més m’afermo en la meva[…]

Homes sense dones, Haruki Murakami

Desvetllant l’ànima dels homes (i les dones) Quan duus un cert temps sense que cap obra de[…]

Ser amigo mío es funesto. Correspondencia (1927-1938), Joseph Roth & Stefan Zweig

Ser amigo mío es funesto. Correspondencia (1927-1938), Joseph Roth & Stefan Zweig Ànimes (literàries) despullades Quan li[…]

Els meus premis, Thomas Bernhard

Amb el cor a la mà Com més temps passa, més em fa la impressió que un[…]

1 33 34 35 36 37 65