Autor: XavierSerrahima
Lògica filològica
Alguns partits polítics —amb el PP al capdavant – creuen que la lògica i el sentit comú poden ésser substituïts…
Rambla de semi-vianants a Terrassa
La política es basa, cada vegada més, en el virtuosisme verbal. I el nostre ajuntament ha demostrat haver assolit un…
Qui ha de pagar la crisi?
Al representants del govern espanyol la crisi els va agafar del tot desprevinguts. Fins a tal extrem que ni tan…
Càrrega modèlica
El secretari general d’Interior, Joan Boada, va reaccionar amb contundència i fermesa a les crítiques rebudes per l’actuació del…
Sentit de país
El passat dilluns José Montilla va oferir una conferència al saló rosa del Palau anomenada Enfortir Catalunya per a celebrar…
En Saura fa tremolar
En Joan Saura cada dia que passa fa tremolar més tothom. Tothom tremola, davant el seu advertiment de bloquejar el…
Correus es renova a Terrassa
Terrassa ha recuperat la seva oficina central de Correus, a la Plaça Cinto Verdaguer. La inauguració va comptar amb la…
Ensenyament? El PP ja té la solució!
Des de fa una bona pila d’anys, tots els partits que han format part del Govern i aquells que l’han…
Virtuts de la llei d’educació
Des de fa una bona pila d’anys el principal cavall de batalla de la comunitat educativa al nostre país ha…
Finançament: Sísif o Prometeu?
Sembla que José Montilla ha entès que no pot quedar-se a la reraguarda i esperar que altres li facin la…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
