Alguns partits polítics —amb el PP al capdavant – creuen que la lògica i el sentit comú poden ésser substituïts per la imposició i per la visió esbiaixada de les lleis. Consideren que allò que no han pogut obtenir mitjançant el sufragi universal ho podran assolir a cops de Constitució. Com si la Carta Magna espanyola signifiqués el garant de les essències pàtries i del immobilisme més caduc…
Amb tot, sovint s’emporten alguna sorpresa desagradable. Ho hem pogut comprovar amb la recent sentència del Tribunal Suprem que ha reconegut el títol de Filologia Catalana per a l’acreditació de coneixement del valencià a les oposicions docents del País Valencià. La sentència dóna la raó al Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV-Iv) contra la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana, que s’ha negat reiteradament a homologar els títols de filologia valenciana amb els de la catalana en les oposicions del personal de la seva administració.
Una sentència que, en realitat, no hauria de sorprendre ningú. En primer lloc, perquè la realitat no és legislable: malgrat que l’Estatut ha volgut referir-se únicament al valencià i defugir el terme català, des del punt acadèmic no hi ha dubte de que es tracta de dues maneres diferents de descriure la mateixa llengua. En segon lloc, perquè del Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJCV) ha dictat una quinzena de resolucions judicials reconeixent aquesta evidència científica.
Malgrat tot, l’executiu de Francisco Camps, amb la seva coherència habitual – recordem les declaracions de membres del PP valencià exigint respecte a la justícia i acusant de manca de sensibilitat democràtica aquells que gosaven criticar els autos que acordaven clausurar els repetidors de TV3… – i entestat en lluitar contra el sentit comú, es nega a acceptar la decisió del Tribunal Suprem!
Presentarà un recurs davant del Tribunal Constitucional, ja que el Suprem exhaureix la jurisdicció ordinària i no admet apel·lacions. Defensa el recurs en comunicat de marcat to polític, sense cap mena de base jurídica… Comunicat, tot cal dir-ho, que ni tan sols han tingut el detall de redactar en el idioma que diuen defensar!
En realitat, es tracta d’una mesura de tipus dilatori: el govern valencià sap prou bé que l’alt tribunal espanyol no anar en contra de les seves pròpies resolucions, que creen jurisprudència. Resolucions com la que va fallar en contra del mateix govern valencià, quan pretenia impedir que els estatuts de la Universitat de València admetessin que la llengua valenciana podia també ésser anomenada “llengua catalana”. En aquella sentència, la 75/1997, que ben segur que no han aconseguit esborrar de la seva memòria, s’establia, de manera concloent que el valencià podia ésser “conegut també com a català, en la <<seva dimensió acadèmica>>”…
Cal celebrar, doncs, que no sempre el PP acabi trobant en el Tribunal Constitucional la solució dels seus problemes!
dijous, 4 de desembre del 2008
[download#200#image]
