Des de fa una bona pila d’anys el principal cavall de batalla de la comunitat educativa al nostre país ha estat trobar el bon camí devers la millora i perfeccionament definitiu del sistema educatiu. Malauradament, sembla que no hi hagi manera d’arribar a un acord entre les diverses parts implicades. Per més que s’ha intentat, en les darreres dècades no s’ha fet més que avançar a rècules.
Ni el Govern anterior ni l’actual no acaben de trobar el desllorigador que permeti aconseguir un pla educatiu que satisfaci tots els sectors implicats i que garanteixi una millora substancial del nivell educatiu general. Per més esforços que s’hi esmercen, per més voluntat de pacte i d’acord que es pretengui, sempre acaben grinyolant per un costat o l’altre. Qualsevol de les parts implicades es pren les concessions que es fan a les altres com una traïció i com un atac personal.
El millor exemple el podrem viure demà, amb una crida a la vaga d’alguns dels sindicats de mestres – USTEC-STEs, ASPEPC-SPS i CGT – i d’estudiants – SE, SEPC, AEP i EA – per a mostrar el seu rebuig per la nova Llei d’Educació del Conseller Ernest Maragall. Llei que, segons les seves benintencionades declaracions, pretén convertir en vàlid per als “propers 20 o trenta anys, hi hagi en govern que hi hagi…”. Una continuïtat a llarg termini que, de moment, només compta amb el recolzament incondicional de l’Ustec, que seguirà 20 o 30 anys més – i els que facin falta – oposant-se a qualsevol nou pla d’estudis, basant-se en els seus irrenunciables principis… corporativistes!
Això sí, per més que hom pugui qüestionar algunes de les mesures que preveu el seu projecte de llei d’educació, al Conseller d’educació, les diverses parts implicades han de tractar d’ésser honestes i reconèixer-li un gran coratge i un mèrit innegable. Un mèrit que assoleix quasi el nivell de l’excel·lència, que permetrà servar-lo en la memòria col·lectiva a l’alçada d’altres catalans universals com el seu germà Pascual: haver aconseguit, per enèsima vegada, que l’executiu català presenti una nova proposta de llei sense comptar amb l’aval dels seus socis de govern!
Han demostrat, de nou, com n’era d’imprescindible per al país repetir l’atzarosa aventura del govern tripartit! I, sobretot, l’innegable encert de l’assessor de torn, en decidir canviar-li el nom i encunyar una nova definició que li escau com l’anell al dit: Govern… d’Entesa!
dimecres, 12 de novembre del 2008
