Autor: XavierSerrahima
Cal que acatem la sentència de l’Estatut
Des de fa un parell de mesos des dels diversos vessants del nacionalisme espanyol es repeteix amb una insistència quasi…
Garzón: paladí dels Drets Humans
Tots aquells que ens considerem demòcrates —si és que aquesta denominació encara té algun sentit…— no podem més que solidaritzar-nos…
Consulta ciutadana sobre la Diagonal
Els barcelonins i barcelonines s’han de, una vegada més, d’enhorabona: han estat escollits, per primera ocasió en la seva història,…
La culpa és dels immigrants
S’ha desfermat una agra —i del tot innecessària— polèmica pel díptic que va repartir Xavier García Albiol, dirigent del PP…
Tribunal Constitucional: tot esperant Godot
Si obrim una enciclopèdia qualsevol i cerquem l’entrada “teatre de l’absurd” podem estar segurs que hi trobarem una referència a…
La independència no és possible
Com el nostre país ha estat tan i tan afortunat al llarg dels darrers trenta anys —per a no estendre’ns…
Justícia espanyola i sentència Egunkaria
Qualsevol persona amb una formació jurídica bàsica sap que si hi ha algun element que fonamenti el Poder Judicial d’un…
Saloufest i el turisme familiar
El repte més gran que té el periodisme dels nostres dies és, sens dubte, el d’aconseguir separar la informació de…
Inadmissible interrogatori de Terribas a Montilla
Un dels pitjors handicaps que pateix el periodisme des de fa dècades és haver perdut la que hauria d’ésser una…
Ara, tu decideixes
Una de les millors idees que ha tingut el nostre excel·lentíssim Tripartit casolà ha estat fomentar la participació ciutadana. Tan…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
