La culpa és dels immigrants

Lectures: 9

S’ha desfermat una agra —i del tot innecessària— polèmica pel díptic que va repartir Xavier García Albiol, dirigent del PP de Badalona. En ell es relacionava, d’una manera directa, barroera i gens subtil, la immigració amb la seguretat —o el que és el mateix, amb la delinqüència. Una situació, cal recordar-ho, que no és nova, car el mateix protagonista ja havia recorregut a un controvertit vídeo —titllat de xenòfob— en l’anterior campanya electoral, on identificava immigració irregular amb criminalitat. A tot estirar, la novetat ha consistit a apuntar amb el dit, com ho evidencia ben clarament la fotografia que acompanya i il·lustra la frase “¿Tu barrio es seguro?”, la població romanesa d’ètnia gitana.

No es comprèn gaire l’exagerat aldarull mediàtic que ha provocat el seu díptic… Al cap i a la fi, no hi estem tots d’acord en que, avui i sempre, la culpa és dels immigrants i només dels immigrants? No són ells i tan sols ells els culpables de la manca de seguretat que converteix el nostre país en una mena de selva humana que fa impossible caminar tranquil pels carrers? No són ells i tan sols ells els culpables de la crisi econòmica, de l’augment descontrolat de l’atur, de l’enfonsament de la borsa? No han estat ells i tan sols ells els responsables directes i únics del desassenyat augment dels preus dels pisos i de la posterior fallida immobiliària? I del desequilibri ecològic que posa el planeta sencer en perill, qui si no els immigrants en són els responsables?

Les esquerres, és clar, sempre tan partidàries de fer volar coloms i de pintar la vida de color rosa, ben segur que argüiran tot un seguit de raons de pa sucat amb oli per a exculpar-los… No dubtaran en presentar-los com a víctimes… Asseguraran, per exemple, que els principals culpables de la desastrosa situació econòmica actual són les Grans Empreses, sobretot les immobiliàries. Aquelles grans empreses que, embriagades per la temptadora aroma del diner fàcil, es van llençar irresponsablement a la voràgine de la construcció amb els ulls tancats i les butxaques buides, es van endeutar molt per damunt de les seves possibilitats i van desestabilitzar el sistema econòmic.

Amb la seva ingenuïtat acostumada, condicionada per la seva obsessiva tendència a defensar el que és indefensable —la innocència dels immigrants, en aquest cas— segurament els socialistes i els comunistes asseguraran que caldria exigir en primer lloc responsabilitats a les entitats financeres, que concediren préstecs multimilionaris a les embogides immobiliàries que mai podrien tornar. Préstecs més que arriscats, que no comptaven amb cap garantia fiable, sense possibilitats efectives d’ésser cobrats, que han comportat la més greu crisi bancària que es recorda i que han situat a les caixes i bancs al límit de l’abisme…

En el seu afany de distreure l’atenció dels problemes “que realment afecten els ciutadans”, els progressistes assenyalaran igualment que tan responsables, o més, que les entitats financeres ho són el govern espanyol i els seus mecanismes de control. Argüiran que la crisi no s’hauria produït, o almenys hauria estat molt més lleugera, si l’executiu espanyol hagués complert amb les seves obligacions de vetllar pel bon funcionament de l’economia. I, per damunt de tot, de garantir que cap dels dos grans pilars del sistema econòmic —empresa i banca— perdin la seva estabilitat i se situïn a la vora de la seva desaparició o la fallida…

Amb tot, no ens enganyaran pas, no… No ens afegirem a la seva visió simplista i romàntica del món, no! No ens creurem que tot es pot arranjar amb bones intencions, un xic de bona fe i la voluntat de tots plegats… No, senyor, no! No ens conformarem amb una visió tan esquemàtica i primària de la realitat!

Preferim quedar-nos amb la visió il·luminada de Xavier Garcia Albiol, gens esbiaixada ni tenyida d’interessos partidista, allunyada del populisme barat i lliure de demagògia. Un punt de vista clarivident, basat en una anàlisi objectiva de la situació, profusament elaborada i assenyada, amb una base intel·lectual i acadèmica molt més sòlida i inqüestionable: si mai no haguessin vingut forasters a casa nostra la crisi no s’hauria produït! O el que és el mateix: la culpa —tota la culpa — la tenen els immigrants!

dijous, 6 de maig del mmx