Autor: XavierSerrahima
Som una nació. Nosaltres decidim
És prou sabut que aquest és el lema que va escollir Òmnium Cultural per encapçalar la manifestació del proper dissabte…
Ara és l’hora segadors!
Ara és l’hora, segadors! Ara és l’hora d’estar alerta, ja ha arribat un altre juny…! Un juny nefast en que…
Cal que tots ens estrenyem els cinturons…
La crisi ha arribat a un nivell tan greu, ha situat l’economia de l’estat espanyol en una posició tan inestable…
Dolmens urbans a Terrassa
Un dels grans progressos que s’han produït a les ciutats els darrers vint-i-cinc anys és el de la progressiva consolidació…
La culpa és dels mestres…!
Sovint s’organitzen il·lustres debats i eminentíssimes tertúlies per tractar de determinar què justifica el baix nivell artístic i cultural del…
No cal empastifar-ho tot!
No podia tenir més raó José Montilla, en referir-se a la possibilitat d’ampliar les investigacions parlamentàries als casos Pretòria i…
Pla d’Eficiència, Innovació i Austeritat
Llegim amb enorme satisfacció que l’Ajuntament, “valorant que l’actual situació requereix adoptar mesures d’estalvi”, ha decidit suprimir la tradicional recepció…
Montilla, el nostre referent…
Des que va començar a figurar en primera línia política, a José Montilla se li ha retret des de quasi…
Antisemitisme i islamofòbia
Cada dia que passa es van estrenyent més i més els límits de les llibertats. De les llibertats i dels…
Ells i nosaltres…
Les grans crisis econòmiques, causades pels més poderosos, acostumen a provocar una crisi social devastadora, que afecta principalment als més…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
