Un dels grans progressos que s’han produït a les ciutats els darrers vint-i-cinc anys és el de la progressiva consolidació de la supressió de les barreres arquitectòniques. O el que és el mateix, el propòsit ferm d’eliminar o reduir al mínim tots aquells obstacles que impedeixen que les persones amb dificultats físiques puguin desplaçar-se normalment pels carrers i espais públics. L’objectiu no pot ésser més obvi: col·laborar a que aquest tipus de persones no se sentin discriminades per les seves limitacions i es puguin incorporar plenament a la vida de ciutadana de cada dia.
Lògicament el nostre excel·lentíssim ajuntament fou un dels primers en prendre’n consciència i en incorporar-lo al seu pla d’acció. Tant és així que al web de la Gerència Municipal d’Urbanisme s’hi recull de manera expressa tant la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques com el Decret 135/1995, de 24 de març, que en regula el seu desplegament. Segons l’article 1 de la esmentada llei, el seu objecte és “garantir a les persones amb mobilitat reduïda (…) l’accessibilitat i la utilització dels béns i serveis (…) i promoure (…) ajudes (…) que permetin millorar la [seva] qualitat de vida (…) i evitar qualsevol tipus de barrera o obstacle físic o sensorial”.
Un objectiu que el nostre consistori té ben present, com es va encarregar de recordar-nos divendres passat el seu més que diligent i eficient servei de premsa. La notícia ens informava que el nostre omnipresent batlle —acompanyat de Carme Laboria, la tinent d’alcalde que cal promocionar més i millor de cara a les properes eleccions municipals— havia complert la seva funció principal i prioritària, inaugurant les obres de millora de l’accessibilitat de Cab Boada del Pi.
Per tal d’evidenciar la constant preocupació que els nostres dos il·lustres pròcers tenen per la supressió de barreres arquitectòniques i la integració social de les persones amb mobilitat reduïda, ara només cal que se’ns ofereixi una nova noticia que els mostri tots dos inaugurant els nous dolmens urbans que alguna eminència municipal ha decidit bastir als més impensats indrets del municipi… Uns dolmens de pedra, que pretenen fomentar el comerç de proximitat, situats —o més aviat sembrats de manera aleatòria— al bell mig de les voreres dels nostres carrers.
Ben segur que els invidents els agrairan d’allò més, quan se’ls trobin enmig del seu camí i hi topin de nassos…! Perquè, de topar-hi, ben segur que hi toparan!
És possible que algun malpensat comentarista o la sempre malèvola oposició al·leguin que aquest tipus de publicitat s’hauria pogut col·locar als fanals, com es fa convencionalment, o que aquests dolmens moderns s’haurien pogut fer amb un material menys agressiu que no pas el ciment o la pedra… Però, és clar, així ben segur que no haurien pogut causar tant d’impacte…!
dijous, 24 de juny del mmx
© Xavier Serrahima 2o1o
