Autor: XavierSerrahima
Citacions literàries de Nataixa i altres històries, de David Bezmozgis
* Crec que no hi ha cap home, ni tan sol un de tan perfecte com jo, que pugui sobreviure…
Manifiesto federalista dels intel·lectuals espanyols
El gran problema del manifest signats pels 300 (teòrics) intel·lectuals espanyols i publicat el darrer diumenge a El País no…
Citacions literàries
* Li semblà que tota cosa estada havia de deixar senyal: quants n’hi devia haver de senyals que no es veien,…
El govern de les retallades
El PSC, plenament conscient que la seva miopia política el situa prop del seu pitjor resultat electoral, ha centrat la…
La Bête, David Hirson (Bestiari il·lustrat)
L’irresponsable augment de l’IVA tot d’una ha convertit el teatre en una aventura de risc: amb els preus actuals cal…
Volem una Catalunya Federal!
Cada dia que passa sembla que a Catalunya costa més dir les coses pel seu nom: Artur Mas no sap…
Midsommarnatt i Nit trista de sant Joan
Comentàvem en l’anàlisi literària d’El doctor Glas, de Hjalmar Söderberg, “els lligams invisibles” que l’uneixen “amb un parell d’enigmàtics poemes…
Nuestro interés es españolizar los alumnos catalanes
Un dels defectes més mesquins que tenim els catalans i catalanes és el d’acusar de feixistes amb massa facilitat als…
PSC, capital Madrid
No fa pas gaire Manuel Bustos afirmava que al PSC “hi caben independentistes, els que són federalistes i els confederals”….
Ara és l’hora, catalans i catalanes
Tot i que més sovint que no convindria es faci un clar abús del terme, sens dubte el d’ahir fou…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
