Fantàstica, immillorable, idea la de Begoña Torres de crear, a Barcelona, un servei de taxis —anomenats roses— conduits per dones i exclusius només per a dones! Imagino que tant la Ministra d’Igualtat, Bibiana Aído, com Jordi Hereu ja li han fet arribar les seves més expressives felicitacions! I, per què no?, li han atorgat ipso facto la medalla de la ciutat i alguna condecoració de primer categoria…
En el cas de la primera, per haver aconseguit, amb la seva brillant iniciativa, el que el seu ministeri fa tant de temps que s’esforça per assolir: l’absoluta i permanent igualtat entre els dos sexes. Els taxistes de la capital del principat no tan sols han reeixit a equiparar-se als seus companys masculins, sinó que els han superat diàfanament: ja disposen d’un servei que està vedat a portadors del gen XY!
Pel que fa al batlle, quin major suport podria desitjar per a la seva innovadora campanya “Visc a Barcelona!” que la creació d’un servei de taxis segregats per a dones? Certament, els barcelonins podran sentir-se orgullosos de viure en una ciutat tan problemàtica i perillosa com la de Nova York o Londres, on la inseguretat féu necessària la creació de taxis roses…! Quin goig, poder llançar una nova versió de la famosa frase publicitària: “Visc a Barcelona, la ciutat sense llei on les dones no podem anar segures en taxis conduït per homes!”.
Ara només ens cal ésser prou coratjosos, prendre el testimoni de la senyora Torres i estendre’l, no tan sols a totes i cadascuna de les ciutats del país, sinó en tots els àmbits possibles… Cal que mostrem al món com en som, d’avantguardistes i d’avançats, els catalans i catalanes! No siguem tímids i alliberem-nos de la vergonya: per quina absurda raó hauríem de limitar els serveis exclusius per a dones als taxis, i només als taxis, de la ciutat comtal?
Arrisquem-nos i demostrem que conceptes innovadors com coeducació i igualtat han quallat en la nostra ànima! Deixem-nos de falsos progressismes i d’esquerranismes de fireta, caducats i desfasats, arraconats i esborrats per l’empenta indeturable de la història! No ens quedem a mig camí!
Per començar, fem el pas endavant imprescindible: creem escoles —o reformem-les si és necessari— per separar els nens de les nenes! No fos cas que les més joves, pobres i innocents fèmines s’habituïn a relacionar-se amb els cadells assedegats de la perillosíssima bèstia masculina! Aquest animal salvatge i malvat que no pensa més que en intimidar les fràgils i vulnerables dones…
Però tampoc no ens aturem aquí, no! Ampliem aquest tan assenyat criteri a tots els àmbits: autobusos, ferrocarrils, avions, vaixells i qualsevol altre mitjà de transport segregats; cinemes, teatres, auditoris, parcs de lleure i comerços regentats només per dones i d’ús exclusiu per a les representants del que durant molt temps —sortosament superats!— s’havia considerat el sexe feble…
Potser, fins i tot, podria plantejar-se una iniciativa legislativa que prohibís que homes i dones, noies i nois, nens i nenes poguessin viure en una mateixa casa… O seria més segur separar-nos per edificis? Per barris? Per districtes? Per països? És clar que, a fi de reduir al mínim els riscos, potser el més convenient seria que els homes cerquéssim directament un planeta diferent, tan allunyat com sigui possible de la Terra, per tal d’assegurar-nos de lliurar a les dones del nostres primaris, viscerals incontrolables instints violents…
En qualsevol cas, demano humilment perdó per si alguna representant del noble sexe femení ha llegit aquest article… Li ben asseguro que l’adreçava tan sols als membres de la meva lamentable espècie, sense que fos la meva intenció transgredir el mur de prevenció que cal alçar entre elles i nosaltres, per a protegir-les de la indomable barbàrie masculina…!
divendres, 11 de desembre del mmix
Xavier Serrahima 20o9
|
Comparteix
|
Publicat al Diari Maresme, el 12 de desembre del 2oo9
