Etiqueta: Quaderns Crema
Notes del dietari, 21 i 22 de novembre del mmxxv
NOTES DEL DIETARI Perdudes al bosc, Margaret Attwood divendres 21 i dissabte 22 de novembre del mmxxv Fa uns dies…
Notes del dietari, 12 de novembre del mmxxv
NOTES DEL DIETARI Perdudes al bosc, Margaret Attwood dimecres, 12 de novembre del mmxxv Hi ha autors i autores a…
La ruta invisible, Jordi Galli, Quaderns Crema, 2024
La ruta invisible, Jordi Galli Saber veure, saber dir En aquest món nostre on tot cada vegada és més homogeni…
La festa de Gerald, Robert Coover, Quaderns Crema, 2023
La festa de Gerald, Robert Coover Embriaguesa literària Dedicat a la Laura Fernández El primer que em cal dir en…
Els homes no són illes, Nuccio Ordine
Els homes no són illes, Nuccio Ordine Els llibres són continents Ells llibres, els bons llibres, els que deixen petja…
La tardor em sobta, Francesc Parcerisas, Quaderns Crema, 2022
La tardor em sobta, Francesc Parcerisas Petites (grans) ombres de llum Comentava, en la meva darrera anàlisi literària, dedicada al…
Dietaris, Stefan Zweig, Quaderns Crema, 2021
Dietaris, Stefan Zweig Apunts perdurables Com més llegeixo Stefan Zweig —i el llegeixo tan sovint com puc: cop m’agradaria saber…
Marcia de Vermont. Conte d’hivern, Peter Stamm, Quaderns Crema, 2020
Marcia de Vermont. Conte d’hivern, Peter Stamm D’un Nadal a un altre Que Quaderns Crema té el bon costum de…
Els ullastres de Manhattan, Ponç Pons
Els ullastres de Manhattan, Ponç Pons El que, des del meu punt de vista, és un dels millors llibres de…
Cartes d’un polemista (1907-1973), Eugeni Xammar
Cartes d’un polemista (1907-1973), Eugeni Xammar Escric perquè no sé / puc callar Sovint ens planyem, amb (una) certa raó…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
