Etiqueta: Novel·la
Família, Ba Jin
Família, Ba Jin Si ja resulta prou complicat tractar de definir un gènere literari, per la permanent interrelació que mantenen…
La foscor visible, William Styron
La foscor visible, William Styron Un dels trets que caracteritza —si més no, pot caracteritzar— els grans, grans, grans, artistes…
Una casa a Florència, W. Somerset Maugham
Una casa a Florència, W. Somerset Maugham Si hi ha alguna maledicció bíblica que no hagi perdut ni perdrà mai…
Un amor d’en Swann, Marcel Proust
Un amor d’en Swann, Marcel Proust En aquests de dies que haurien d’ésser de llum però son de penombra perquè…
La prosa de Proust i Joyce
Si hi ha dues obres de la literatura del segle XX que d’entrada intimiden són, sens dubte, l’Ulisses de James…
Concerto à la mémoire d’un ange, Eric-Emmanuel Schmitt
Concerto à la mémoire d’un ange, Eric-Emmanuel Schmitt De la mateixa manera que, literàriament parlant, poques joies hi pot haver…
Trois femmes puissantes, Marie Ndiaye
Trois femmes puissantes, Marie Ndiaye (El segon llibre al qual em referia ahir) Trois femmes puissantes, de Marie Ndiaye, Éditions…
La tentation de Saint Antoine, Gustave Flaubert
La tentation de Saint Antoine, Gustave Flaubert Des dels inicis de la literatura s’ha discutit sobre el que s’entén pel…
Madame Bovary, Gustave Flaubert
Madame Bovary, Gustave Flaubert Com a lector no hi ha millor experiència que la de coincidir amb una d’aquelles obres…
Sylvia, Leonard Michaels
Sylvia, Leonard Michaels Els anys seixanta foren els de les convulsions, dels grans canvis, dels times are changing dylanians. Els…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
