Etiqueta: Novel·la
Matèria primera, Jörg Fauser
Quan es llegeix —i encara més quan s’analitza— una novel·la, sembla que existeixi una certa obsessió per cercar-hi referències biogràfiques…
La vida somni de Balso Snell, Nathanael West
La vida somni de Balso Snell, Nathanael West En ocasions sembla que oblidem que la literatura no sempre ha de…
L’art de la defensa, Chad Harbach
L’art de la defensa, Chad Harbach Sovint hi ha llibres que, sigui per la raó que sigui —el desconeixement de…
Citacions literàries d'Escenes de la vida a províncies (Temps d'estiu), J.M. Coetzee
* De la mateixa manera que el destí d’algunes generacions és ser destruïdes per la guerra, sembla que l’actual és…
Citacions literàries de Llop entre llops, de Hans Fallada
* Quan algú està disgustat, el silenci d’un altre encara pot tirar més llenya al foc. (© Hans Fallada, Llop…
Bressol de gat, Kurt Vonnegut
Davant d’una obra titllada com a irreverent la majoria de les editorials es regeixen per dos criteris tan contraposats com…
Passi-ho bé, senyor Chips, James Hilton
Quan al nostre país —com retrata amb una perspicàcia tan sublim com coratjosa Antoni Dalmases en seu imprescindible Caos a…
DesGlaç, Ilija Trojanow
DesGlaç, Ilija Trojanow La literatura, com qualsevol creació artística, ha d’obrir-se camí avançant perpètuament en un inestable equilibri de funambulista…
Terra de caimans, Karen Russell
Ja hem comentat en alguna que altra ocasió la tan benvinguda sàvia nova que ha aportat la sobtada eclosió de…
Moo Pak, de Gabriel Josipovici
Moo Pak, Gabriel Josipovici El món editorial no pot deixar d’ésser més sorprenent (i incomprensible): mentre a les llistes d’èxits…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
