Etiqueta: Novel·la
Això és tot, James Salter
No he cregut mai aquella màxima que assegura que un autor escriu una i altra vegada la mateixa obra. I,…
Totes les estacions de França, Oriol Ponsatí-Murlà
No crec cometre cap gosadia si afirmo que el Premi de Novel·la Curta Just M. Casero és un dels més…
La bona gent, Nir Baram
Allò que diferencia una obra bona d’una de gran és tant la seva profunditat com el seu estil. O, per…
Vergonya, Aleksandr Soljenitsin, LaBreu Edicions
Vergonya, Aleksandr Soljenitsin El de la literatura russa és un món que no ens l’acabaríem mai: tan immens, colossal i…
París-Bis, Joaquim Soler
Dins de l’univers de les lletres, el de les obres pòstumes —o, més escaientment, de les obres publicades pòstumament— constitueix…
El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge, Haruki Murakami
Si, després de les magnífiques lliçons de Wagner, Nietzsche, Jaume Cabré —per esmentar un nom més proper tan cronològicament com…
La infantesa de Jesús, J.M. Coetzee
Una de les definicions més exactes de l’abisme infranquejable que separa un tipus de literatura d’un altre —de fet, la…
Pistola, amb música de fons, de Jonathan Lethem
No deixa d’ésser curiós que juntament amb La peixera, de Maiol de Gràcia Clotet, coincideixi a les llibreries una altra…
A l’altra banda de la nit, Jan van Mersbergen
Si, al capdavall, la literatura és un viatge —un viatge que, poc o molt, ens ha de dur d’un jo…
Lluny del brogit del món, Thomas Hardy
En general, resulta més senzill posseir —i mantenir— una visió superficial de les coses que no pas una de més…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
