Etiqueta: Notes de lectura
El diable al cos, Raymond Radiguet
El diable al cos, Raymond Radiguet Si tinguéssim la fortuna de viure en un país normal segurament també ens podríem…
Memoria de mis putas tristes, Gabriel García Márquez
Memoria de mis putas tristes, Gabriel García Márquez Una volta deixat enrere el tast agredolç de La casa de les…
Moments estel·lars de la humanitat, Stefan Zweig
Moments estel·lars de la humanitat, Stefan Zweig Valorant com valoro el lliure pensament, procuro no deixar-me dur, i menys arrossegar,…
De les txeques de Barcelona a l’Alemanya nazi, Otília Castellví, Quaderns Crema, 2003
De les txeques de Barcelona a l’Alemanya nazi, Otília Castellví En un món de veritats absolutes, on predomina cada dia…
La nena dels nou dits, Laia Fàbregas
La nena dels nou dits, Laia Fàbregas El primer que sorprèn en La nena de nou dits, Laia Fàbregues (Editorial…
La guerra civil española, Antony Beevor
La guerra civil española, Antony Beevor Les vacances i els dies de festa ens ofereixen una bona ocasió per a…
La construcció de la identitat, Josep Fontana
La construcció de la identitat, Josep Fontana En un país com el nostre, sotmès cada dia més a la dictadura…
Retrat d’Olivia, Marie Desplechin, Editorial Empúries, 2000
Retrat d’Olivia, Marie Desplechin La història de la literatura ens ofereix una generosa mostra d’obres ambientades en el món de…
Raons i tòpics, Josep Maria Terricabras
Raons i tòpics, Josep Maria Terricabras Com més avança aquest estrany experiment que seguim qualificant com a democràcia, menys versemblança…
Coses, Alfonso R. Castelao
Coses, Alfonso R. Castelao Sovint a Catalunya —si més no, alguns— ens queixem del poc interès que té l’estat espanyol…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
