Etiqueta: lectura
Un amor de Josep Pla al Canadell, Josep Pla
Un amor de Josep Pla al Canadell, Josep Pla A l’univers de la literatura acostuma a ésser força arriscat establir…
La qüestió de Catalunya, Francesc Pi i Margall
La qüestió de Catalunya, Francesc Pi i Margall La història ha demostrat a bastament els riscos que suposa defensar a…
Família, Ba Jin
Família, Ba Jin Si ja resulta prou complicat tractar de definir un gènere literari, per la permanent interrelació que mantenen…
Cartes de l’Exili, A. Rovira i Virgili
Cartes de l’Exili, Antoni Rovira i Virgili En llegir obres que apleguen la correspondència d’alguns dels nostres autors o autores…
Els darrers dies de la Catalunya Republicana, A. Rovira i Virgili
Els darrers dies de la Catalunya Republicana, A. Rovira i Virgili En aquest temps de canvis, quan sembla que la…
Histoire de ma vie, George Sand
Histoire de ma vie, George Sand Som conscients que aquest no és el lloc on tractar de definir un gènere…
Què hem de llegir?
En aquest món paradoxal on vivim, aquells que dediquem encara una part del nostre temps lliure a la lectura, i…
Dersú Uzalà, Vladímir Arséniev
Dersú Uzalà, Vladímir Arséniev Una de les característiques que millor defineixen la literatura, la gran literatura, és la seva capacitat…
Un amor d’en Swann, Marcel Proust
Un amor d’en Swann, Marcel Proust En aquests de dies que haurien d’ésser de llum però son de penombra perquè…
La prosa de Proust i Joyce
Si hi ha dues obres de la literatura del segle XX que d’entrada intimiden són, sens dubte, l’Ulisses de James…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
