Etiqueta: Incerta Glòria
El vent de la nit, Joan Sales
El vent de la nit, Joan Sales El malson que va fer impossible la vida És prou sabut que durant…
Incerta glòria, Joan Sales
Incerta glòria, Joan Sales Tempus fugit En llegir —o, el que encara és millor, rellegir— Incerta glòria¸ de Joan Sales,…
Mercè Rodoreda–Joan Sales, Cartes completes (1960-1983)
Mercè Rodoreda – Joan Sales, Cartes completes (1960-1983) A banda de «Què hem de llegir?», la segona gran pregunta que…
Joan Sales, Cartes a Màrius Torres
Joan Sales, Cartes a Màrius Torres Cartes de la memòria Com més temps passa, més fa la impressió que l’obra…
Joan Sales, Cartes a Màrius Torres
Hi ha llibres i autors sense l’existència dels quals es fa difícil d’entendre la literatura d’un temps i d’un país,…
Viatge d’un moribund, Joan Sales
Viatge d’un moribund, Joan Sales En la presentació que en féu a l’Ateneu, Sam Abrams afirmà que Viatge d’un moribund, de Joan Sales, Club…
Presentació de Viatge d’un moribund, de Joan Sales
A qualsevol apassionat per la literatura, creuar el llindar de l’Ateneu Barcelonès li comporta una reminiscència proustiana que el trasllada…
![Sylvia Plath, Diaris, Editorial del Cràter
"El primer que crec que haig de dir sobre els Diaris (The Unabridged Journals of Sylvia Plath), de Sylvia Plath, Editorial del Cràter, 2024, és que, més que no pas els diaris d’una escriptora, són els diaris d’una dona. Els diaris d’una dona que va viure en plena meitat del segle XX. Aquest segle que va provocar tantes revolucions.
Aquest segle que va començar a capgirar el rol tradicional reservat fins llavors a la dona; que va fer que la dona pogués començar a obtenir el que hauria d’haver tingut sempre. Amb esforços i renúncies, però a obtenir-ho.
Una situació que va viure en pròpia pell, que no deixava de condicionar-la. Més encara, d’angoixar-la: “La meva pitjor tragèdia és haver nascut dona. Des del moment en què em van concebre estava condemnada a tenir pits i ovaris en lloc de penis i escrot; que el meu cercle d’acció, pensament i sentiment quedés completament circumscrit a la meva feminitat inevitable[1]”, p. 61.
Una dona que no dubto que hauria estat més que satisfeta si sabés que, mig segle després, una autora catalana, Maria Mercè Marçal, afirmava, al poema “Divisa”: “A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida”.
Una dona que, com la seva predecessora, Virginia Woolf, des de ben jove ja reivindicava la necessitat d’una cambra pròpia: “He de disposar d’un espai legítimament propi, diferent del seu, que ell respecti[2]”, p. 69.
Podeu #llegir l'anàlisi literària sencera en aquest enllaç:
https://xavierserrahima.cat/2025/02/11/sylvia-plath-diaris-editorial-del-crater/
#sylviaplath #DiarisSylviaPlath #TheUnabridgedJournalsofSylvia Plath
#edicionsdelcràter #NúriaBusquet
#booktoker #booktokercatala #ParlemDeLlibres #Literatura #literaturaCatalana #Llegir #Llibres #LlegirEnCatalà #QuèLlegir #CríticaLiterària #LiteraturaDAutor #XavierSerrahima #BookstargamCatalà #Bookstargam #Llibretoker #Llibrestagram](https://scontent.cdninstagram.com/v/t51.75761-15/476879369_17861093010348087_3897448338118291280_n.jpg?stp=dst-jpg_e35_tt6&_nc_cat=106&ccb=1-7&_nc_sid=18de74&_nc_ohc=qKUv2zOsmtMQ7kNvgEZRIqK&_nc_oc=AdjKi4tdf9eP6koY-cbwc3ubUNTqgLhpQMJrQFfbEbusEFeUTfOoI-2gp87ZZmGuhOM4Ql4_dNKPSS0jbUvz-IoX&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent.cdninstagram.com&edm=ANo9K5cEAAAA&_nc_gid=A5HhBFEFR2o7hm-BS7SUyJU&oh=00_AYFv2tEEGxw9VmncFtzHk7LgyWDe1fISllnZsYQtWIj2QA&oe=67D34E0C)
![Anotacions sobre #literatura de Sylvia Plath als seus Diaris.
“Quan escric millor és quan faig descripcions il•lògiques i sensuals. [...] Cada paraula es pot analitzar minuciosament, des del punt de vista dels tons de les vocals i consonants, els valors, les fredors, escalfors, assonàncies i dissonàncies. Tècnicament suposo que l’aparença visual i els sons de les paraules, agafades una per una, podria assemblar-se bastant al mecanisme de la música... el color i la textura en la pintura. [...] Cada [paraula] la trio per un motiu, potser encara no aconse-gueixo fer servir les millors paraules per dir el que vull dir, però d’altra banda, les trio havent-ho pensat bé.
[...] Quin problema tinc? Que no allibero prou el pensament, i això no em permet obtenir noves imatges. Inconscientment m'aferro massa als tòpics i les combinacions suades. No soc prou original. Massa adoració cega pels poetes moderns i no prou anàlisi pràctica.
El meu objectiu [...] és crear certes actituds, sentiments i pensaments i convertir-los en una pseudorealitat per al lector. («Pseudo» per necessitat.)
#SylviaPlath, Diaris, @edicionsdelcrater del Crater, 2024, traducció de @nuriabusquet.
#TheUnabridgedJournalsOfSylviaPlath
#booktoker #booktokercatala #ParlemDeLlibres #Literatura #literaturaCatalana #Llegir #Llibres #LlegirEnCatalà #QuèLlegir #CríticaLiterària #LiteraturaDAutor #XavierSerrahima #BookstargamCatalà #Bookstargam #Llibretoker #Llibrestagram](https://scontent.cdninstagram.com/v/t51.75761-15/475740224_17859522573348087_5038533575022948499_n.jpg?stp=dst-jpg_e35_tt6&_nc_cat=104&ccb=1-7&_nc_sid=18de74&_nc_ohc=MWYbzYu8S84Q7kNvgG3kTQd&_nc_oc=Adj_dW-TXl5xTxuye7t6e3TqfgJ2qoBI6vmLSY5hyH0IPKGfk_U8ei3ovKSmt7qB8Dwt9EL2xvRhBltT8fdNYR7T&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent.cdninstagram.com&edm=ANo9K5cEAAAA&_nc_gid=A5HhBFEFR2o7hm-BS7SUyJU&oh=00_AYFNXXxUHvVqGRk5YMIykMUYMHaIvsrlulE1NHNNnhlPow&oe=67D33B44)
![Una reflexió de Michel Houellebecq sobre els efectes (beneficiosos) de la literatura sobre la vida.
Una de les claus essencials de la literatura d'autor és que, tal com conclou l'escriptor francès: "La mirada sobre l'existència es modifica".
« La paradoxa [...] és que preferim aquest univers [de Lovecraft], per més odiós que sigui, a la nostra realitat. En això, som absolutament els lectors que Lovecraft esperava. Llegim els seus contes exactament en la mateixa disposició d'esperit que l’hi van fer escriure’ls. Satan o Nyarlathothep, tant se’n dóna, però no suportaríem més un minut suplementari de realisme. I, si cal dir-ho tot, Satan està una mica devaluat per les relacions perllongades amb els vergonyosos capgiraments dels nostres pecats ordinaris. […]
Ens adonem d’allò més bé perquè la lectura de Lovecraft constitueix un paradoxal reconfort per a les ànimes cansades de la vida. La podem aconsellar a tots aquells que, per una raó o per una altra, arriben a sentir una veritable aversió per la vida en qualsevol de les seves formes. El sacseig nerviós provocat per una primera lectura és, en alguns casos, considerable. Somriem tots sols, comencem a taral•lejar unes aires d'opereta. La mirada sobre l'existència, en resum, es modifica. »
Michel Houellebecq, HP Lovecraft, Éditions Flammarion, Paris, 2015.
#MichelHouellebecq
#HPLovecraft
#ÉditionsFlammarion
#booktoker #booktokercatala #ParlemDeLlibres #Literatura #literaturaCatalana #Llegir #Llibres #LlegirEnCatalà #QuèLlegir #CríticaLiterària #LiteraturaDAutor #XavierSerrahima #BookstargamCatalà #Bookstargam #Llibretoker #Llibrestagram](https://scontent.cdninstagram.com/v/t51.29350-15/474710765_924510016534770_4036497913313278253_n.jpg?stp=dst-jpg_e35_tt6&_nc_cat=104&ccb=1-7&_nc_sid=18de74&_nc_ohc=GF_HtEOqRdcQ7kNvgHCpmW8&_nc_oc=AdiuI6bOIJSuS4zVoc8VbtgUUAFXe2iABZTmEsMXt_3J8GFwBoRaY8sUKUtLrhQ9W5UWXz2TyRXjhjVPu1Town-M&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent.cdninstagram.com&edm=ANo9K5cEAAAA&_nc_gid=A5HhBFEFR2o7hm-BS7SUyJU&oh=00_AYF1UrUShX9eOZJw6jdsrlJwJ7cUYNQGUCMowfbyJ7kH0Q&oe=67D35BEF)
![Les tres etapes de composició d'una obra ambiciosa i reeixida, segons Albert Camus (d'acord amb el record de Roger Martin Du Gard.
« segons [Albert Camus], en la composició d’una obra ambiciosa i reeixida, hi ha tres etapes ben diferents: el període de concepció imprecís, durant el qual l’autor és perseguit per l’idea d’un cert tema, que, poc a poc, es dibuixa, s’enriqueix, mitjançant molts de dubtes, de modificacions inesperades, de desviaments capriciosos. Després […], hi ha de cop una il•luminació breu, un esclat de geni, fulgurant, que fa aparèixer, amb una resplendent i imperiosa evidència, la significació profunda de l’obra en gestació, allò en que serà excepcional, particular, fecunda, característica, reveladora i única: és com un do, una gràcia imprevista, que ne depèn ni d’un esforç de la intel•ligència, ni de la voluntat, ni del treball (i que proporciona al creador una intensa alegria, delirant, i li atorga una confiança indestructible, la certitud que els déus li fan costat …) Segons Camus, cap gran obra no es pot portar a terme fins que no ha tingut lloc aquest llampec. Per fi comença llavors la tercera i darrera fase, la de l’execució, de feina aferrissada, la fase on el talent entra en joc; al capdavall, una fase artesanal, on el triomf depèn sobretot d’humils virtuts humils, l’aplicació, la perseverança, la meditació, el sentit crític, el bon gust, la mesura, l’equilibri, el sentit de les proporcions i de l’harmonia, etc. »
#AlbertCamus #RogerMartinDuGard #ÉditionsGallimard
#novel·la #roman #booktoker #booktokercatala #ParlemDeLlibres #Literatura #literaturaCatalana #Llegir #Llibres #LlegirEnCatalà #QuèLlegir #CríticaLiterària #LiteraturaDAutor #XavierSerrahima #BookstargamCatalà #Bookstargam #Llibretoker #Llibrestagram](https://scontent.cdninstagram.com/v/t51.29350-15/473710615_638774118576081_8407350429595384368_n.jpg?stp=dst-jpg_e35_tt6&_nc_cat=105&ccb=1-7&_nc_sid=18de74&_nc_ohc=nceXibqj-JUQ7kNvgHTO_uz&_nc_oc=Adi__pucmhpaAWEYLIybZkd3u4Ux98n9-NBsezKa24piLf8YmM67DQTcfXuwpSnlkXjQJBsGNtl2VY_UENL3ipOH&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent.cdninstagram.com&edm=ANo9K5cEAAAA&_nc_gid=A5HhBFEFR2o7hm-BS7SUyJU&oh=00_AYH3Q6z3C0T-qowYuSM1XyeJpLPYZGM0BVupASc7HRQBjA&oe=67D3553E)
![Per assajar d'aclarir què és la literatura d'autor (i que la diferencia de la de simple entreteniment), res millor que transcriure les reflexions de grans pensadors, com R.M. Alberés.
"« escriptors i artistes agafaran l'existència bruta com a matèria de les seves recerques, en la convicció que l'univers no lliurarà pas el seu secret a una investigació raonada, sinó a les interrogacions cegues de la vida viscuda. La novel·la i la poesia apareixeran llavors com a unes experiències destinades a revelar o a expressar un dels misteris del món […]. L’experiència d'un individu podrà contenir una revelació encara més important que una re-cerca científica. «La vida de les idees ho deu tot a la de l'individu», es-criu des del 1910 Suarès. «És únicament a les passions que les idees manlleven la vida.». Sobre aquest tema que la reflexió no reemplaça pas la vida, s’elevarà la vida, i sobretot l'aventura i l'acció, per damunt de qualsevol reflexió: «Aspiro a viure, i no a les vostres tres veritats i mitja. […]» I, sobretot, s’oposaren aquests dos ordres; en el moment on Miguel de Unamuno crida: «Todo lo vital es antiracional», André Gide ja ha escrit L'Immoraliste, i Unamuno afegeix : «en el mundo todo, lo mismo en Orien-te que en Occidente, los racionalistas buscan la definición y creen en el concepto, y los vitalistas buscan la inspiración y creen en la persona», i ho resumeix dient: «¿Y la verdad? ¿Se vive o se comprende?»
R.M. Alberés, L’aventre intellectuelle du XXe siècle, Éditions Albin Michel, Paris, 1959, p. 28.
Traducció: Xavier Serrahima
(Versió original francesa a la segona imatge)
#RMAlberes
#booktoker #booktokercatala #ParlemDeLlibres #Literatura #literaturaCatalana #Llegir #Llibres #LlegirEnCatalà #QuèLlegir #CríticaLiterària #LiteraturaDAutor #XavierSerrahima #BookstagramCatalunya #BookstargamCatalà #Bookstargam #Llibretoker #Llibrestagram](https://scontent.cdninstagram.com/v/t51.29350-15/472945453_636880168675980_2328247574451556654_n.jpg?stp=dst-jpg_e35_tt6&_nc_cat=109&ccb=1-7&_nc_sid=18de74&_nc_ohc=8-4pcwZuVekQ7kNvgHH8Kei&_nc_oc=Adjkfru7Q3ARzPoMHe56VoPRZY6iRrXTDDJ4um6P7uPPXqEX9wdMe075E4fhDjp-Pfe20ZjglXt0fruxDxhVLdmo&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent.cdninstagram.com&edm=ANo9K5cEAAAA&_nc_gid=A5HhBFEFR2o7hm-BS7SUyJU&oh=00_AYGD-NYyU4tHiTG-ec7-GbiGgaQU_wJEGWeWURy36A7Zmg&oe=67D363B4)
