Etiqueta: escriure
Una cambra pròpia, Virginia Woolf
Una cambra (amb vida) pròpia Si ens fessin dir, a cuita-corrents, el títol del llibre emblemàtic del feminisme, és probable…
Solitud, Caterina Albert
Solitud, Caterina Albert (Com a homenatge del “Dia de la dona treballadora” —que espero que ja no calgui cap any més…!—…
El cas d’Eduard Einstein, Laurent Seksik
El que tenen de bo les grans figures històriques —i no crec que hi hagi gaire dubte que Albert Einstein…
Que tot sigui com no ha estat mai, Joachim Meyerhoff
(A)normalitat quotidiana En aquest temps nostre en que tot sembla exactament idèntic —on quan viatges no saps ben bé on…
Les incerteses, Jaume Cabré
Escriure és (re)viure Hi ha llibres —pocs, molt pocs…— davant dels quals només pots dir: «Bravo!». I aquest, sens dubte…
La presa, Kenzaburô Ôe
Petita gran literatura Sovint he remarcat la malaurada prevenció que tenen una majoria dels lectors per acostar-se als grans autors….
En veurem allà dalt, Pierre Lemaitre
Per més que, en general, creure en la infal·libilitat dels premis literaris sovint sigui més una qüestió de fe que…
También esto pasará, Milena Busquets
Aprendre a viure sense xarxa En general, quan d’alguna obra tothom en parla tan bé i de manera tan unànime,…
Foc pàl·lid, Vladimir Nabokov
El més probable és que tots aquells lectors corrents als quals el terme metaliteratura provoqui —amb no poca raó, atès…
La decadència de la mentida, Oscar Wilde
El mirall de l’art D’un temps ençà, Internet ha convertit Oscar Wilde en una font constant de les més diverses…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
