Etiqueta: escriure
La presonera I, Marcel Proust
La presonera I, Marcel Proust Condició humana a besllum Sovint, quan convides a la lectura de La Recherche —i quan…
Autoretrat / Suïcidi, Édouard Levé
Autoretrat / Suïcidi, Édouard Levé El cor que il·lumina la nit No crec que descobreixi res d’especial si dic que…
Diaris (1969-1972), Ricard Salvat
Diaris (1969-1972), Ricard Salvat Retrat d’un temps que no passa Un dels major dubtes que podem tenir quan comencem la…
Un estiu, Francesc Parcerisas
Un estiu, Francesc Parcerisas Viure en els altres En un apunt de l’any 1953 dels seus Diaris —que tant de…
L’ignorant Poemes 1952-1956, Philippe Jaccottet, Lleonard Muntaner, 2016
L’ignorant Poemes 1952-1956, Philippe Jaccottet Només sé que no sé res El primer que cal dir quan hom es proposa…
Incerta glòria, Joan Sales
Incerta glòria, Joan Sales Tempus fugit En llegir —o, el que encara és millor, rellegir— Incerta glòria¸ de Joan Sales,…
Migajas filosóficas, El concepto de la angustia, Prólogos, Søren Kierkegaard
Migajas filosóficas, El concepto de la angustia, Prólogos, Søren Kierkegaard Escola de pensament Tot i que les afirmacions (més o…
Califòrnia, Jordi Coca
Viatge cap a la realitat En un temps en el qual una bona part de les novel·les en llengua catalana…
Volar en cercles, John Le Carré
Volar en cercles, John Le Carré Les memòries que no vénen del fred Per més que la faixeta de l’editorial…
La prosa de la vida, Joan-Carles Mèlich
La prosa de la vida, Joan-Carles Mèlich Mosaic heraclità Amb els llibres de filosofia succeeix, pam amunt, pam avall, el…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
