Etiqueta: cultura
El diable i l’home just, Jordi Coca
No aprenem res sense haver-ho viscut realment La representació del diable i altres éssers satànics en la literatura té una…
Gabriela, clau i canyella i Els Vells mariners, Jorge Amado
Una veu (magistral) avesada a narrar En aquest món literari de casa nostra (que, deixeu-m’ho dir entre parèntesi, mai no…
El nen que sabia parlar l’idioma dels gossos, Joanna Gruda
El nen que sabia parlar l’idioma dels gossos, Joanna Gruda Hauria de resultar sobrer assenyalar que no tots els llibres…
La vida lenta. Notes per a tres diaris (1956, 1957, 1964), Josep Pla
La insospitada acuïtat de la vida quotidiana No cal —no caldria?— dir que aquells que no hagin cregut prou oportú…
L’alè de les cendres, Maite Salord
L’alè de les cendres, Maite Salord L’estiu que glaçà tantes vides En aquest món nostre on sembla que no hi…
¿És breu, la vida?, Sèneca
Collige, virgo, rosas, dum flos novus, et nova pubes De la mateixa manera que són ben pocs els que s’atansen…
La rasa, Andrei Platónov
Un do del cel? Si parlem de poesia resulta ben obvi que la literatura és, per damunt de tot, llenguatge:…
L’aigua és això, David Foster Walace
El peix vell (encara) neda contracorrent Només cal recordar el cèlebre antic proverbi francès (“Si [la] jeunesse savait, si [la]…
Joan Sales, Cartes a Màrius Torres
Joan Sales, Cartes a Màrius Torres Cartes de la memòria Com més temps passa, més fa la impressió que l’obra…
A l’oest de Roma, John Fante
A l’oest de Roma, John Fante El darrer amic de l’home En un dels inicis més famosos de la literatura…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
